Japó: Kyoto. Diumenge tradicional

7 abr. 2010

Mireia: Ens reservàvem el diumenge per passejar per la zona de Higashiyama, una de les zones més especials de Kyoto. És una zona plena de temples i cases tradicionals, amb moltes cases de tè i actualment, botigues de souvenirs. Un dels temples més espectaculars de la zona és el famós Kiyozumi-dera, un conjunt de temples que té com a punt fort la seva ubicació. Durant aquesta època de l'any els cirerers sumen un plus al seu paisatge.

El Marc i jo, quan vam estar a Kyoto, vam passejar per Higashiyama en diumenge, i ens va agradar molt fer-ho perquè hi havia noies que es vestien de manera tradicional per passejar i anar d'un temple a un altre. Aquest cop hem repetit l'experiència, amb el possible handicap de les multituds. Hi havia riuades de gent, però també moltes noies, o parelles vestides tradicionals, que feia goig de veure'ls i es deixaven fotografiar. En un dels carrers, hi ha una botiga on les noies es poden vestir i maquillar per un dia com si fossin maikos, i es passegen pels carrers per fer-se fotografies. Jo he volgut participar una mica d'aquesta experiència tant freak, i sense arribar a ser maiko, en una altra botigueta, m'han vestit amb un kimono i m'he passejat pels carrers empedrats amb el kimono i les sandàlies de fusta. Molt divertit, tot plegat!

Per la tarda, i abans que es pongués el sol, ens hem deixat aconsellar per la informació que teníem, i ens hem acostat fins el "passeig de la filosofia". És un passeig que passa al costat d'un canal, i que estava ple de cirerers amb flor. Semblava una escena extreta d'un conte, un escenari molt màgic. El passeig de la filosofia està al costat del temple de plata, al que no ens ha donat temps d'acostar-nos-hi.

Al vespre, hem retornat de deleitar-nos de l'espectacle visual de simbashidori, i ens hem acostat fins a la zona de Pontocho, uns carrerons estrets plens de restaurants i bars. La veritat, és que recordava Pontocho amb molta melancolia, doncs quan hi vaig estar era un dia de pluja, que no hi havia ningú pels carrers, i jo era allà esperant a que de tant en tant se'm creués una maiko que anava a la seva cita. Aquest cop però, el romanticisme havia desaparegut, i caminàvem, envoltats de turistes, molts d'ells locals. Tot i això, el romanticisme dels carrers, aquest cop venia donat pels cirerers que hi havia il·luminats.
------------------------------------------------------------------------------------
Marc: La Mireia m'ha demanat que continuï amb la meva petita contribució, però és que ahir vaig kurrar i després vaig anar a jugar una estoneta a futbol.... i al matí següent que vaig fer? doncs altre cop a treballar... Així és la vida rutinaria que porto. No cal entrar en més detalls...

0 Comments:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...