semblava impossible que aquest dia arribaria ja mateix...

26 oct. 2009

si si. Estem fent la motxilla per darrera vegada. Estem abandonant l'últim hostel. Estem fent l'últim esmorzar del viatge. Avui per últim dia ens posarem la maleïda runyonera interior on hem portat els diners durant tot l'any...

En poques hores agafarem l'avió per tornar i estem carregats de nervis. Que fort!!! ja ha passat un any!!!!!!!! Mentrestant, estem ruminat com enfocarem l'últim post del blog. Bé, l'últim no, doncs el blog continuarà amb post resums, fotomuntatges, i sobretot informació sobre quan ens ha costat el viatge, doncs per gent que volgueu fer el mateix pot ser molt útil. El Marc s'ha kurrat un excel amb totes les despeses del viatge, i a casa, amb tranquil·litat, ho anirem penjant de manera paulatina.

Mentrestant, acabem la motxilla i marxem, com sempre, escopetejats cap a l'aeroport.

i per acabar amb el post, una cita del que podríem dir, el viatger català més il·ustre:

advertencia


Bienaventurados los que no viajan jamás
y los que apenas sienten deseos de conocer países remotos,
ya que ellos gozarán de una vida apacible y llena de regocijo.

Bienaventurados también los amantes de los viajes
que en sus períodos vacacionales recorren brevemente diversos lugares del planeta,
pues ello les aportará enseñanzas enriquecedoras y les colmará de experiencias dichosas.

Pero ¡ay de aquellos que han osado emprender el Camino del Viajero!
Porque ello no les dejará ni un momento de quietud
y les substraerá de los demás intereses de este mundo;
se afanarán únicamente por intentar satisfacer en vano su insaciable pasión por los viajes
y nunca considerarán haber viajado lo suficiente.
A esas almas vagabundas sólo les aguarda desasosiego
e infinita ansiedad por aprender sin cesar sobre todos los rincones de la Tierra,
sobre la naturaleza de los seres que la pueblan,
y sobre el significado de su propia existencia.

Jorge Sánchez (veure web)

6 Comments:

Anónimo said...

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.


Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.


.....

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.


Oh! Benvinguts! ......
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono
que tan sols...
hi faltes tu...


També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

peleteros said...

¡Bueno chavales bien esta lo que bien acaba!
Aqui en cazurrilandia estamos muy contentos por haber tenido la oportunidad de participar en este viaje alucinante,a traves de este blog,ha sido muy entretenido y edificante Y "NOS HABEIS DADO MUCHA ENVIDIA"
Muchos besos desde: ARMELLADA "fuente de vida"..........................................

Tito Livio said...

El camino sigue y sigue
Desde la puerta
El camino ha ido muy lejos,
Y si es posible he de seguirlo
Recorriéndolo con pie decidido
Hasta llegar a un camino más ancho
Donde se encuentran senderos y cursos.
¿Y de ahí a donde iré? No podría decirlo.

Bilbo Baggins

Anónimo said...

Benvinguts a casa Marc i Mireia

No ho sembla , pero ha passat un any , en Marc de la Cristina ya te 18 mesos , y esta molt grand i ho enten tot
No te havia enviat cap foto perque no sabia com fer-lo

Petonets i a reveure
Maribel

Anna i Ruben said...

Ens teniu asseguts a la taula sense saber que dir. En part ens n'alegrem perque heu pogut arribar a casa "sans i estalvis" després de tenir el privilegi de fer realitat el vostre somni, però en part ens n'entristim molt perque també sabem com es disfruta allò que has desitjat durant tant temps.
Encara sembla ahir que ens vam conèixer a Laos, on només tot i haver coincidit una nit, tenim la sensació que ens coneixem de tota la vida.
Fins aquí ens arriben les paraules sentimentals... sabem que a tots els que ens agrada voltar, pequem del mateix mal; teniu decidit el vostre pròxim destí/viatge? jeje
Ah! us sembla bé que quan tornem anem a fer un sopar? Ja direu.
Salut.
P.D.: Ja heu menjat pa amb tomàquet i fuet? ...que donariem nosaltres per un esmorzar així!

Jordi Corominas said...

Que no us passi res! :'(

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...