Fi del viatge

27 oct. 2009

Mai oblidarem el que hem fet. Aquest any 2009 no té preu. Ara mateix no té sentit controlar les emocions, ni tampoc coneixem adjectius que facin justícia a l'experiència viscuda. No sabem si som els mateixos que quan vam marxar, però no importa. Hem viscut. Hem visuct una aventura que ni ens les nostres millors prediccions podíem imaginar. Hem sigut immensament feliços, hem plorat i hem patit, hem compartit i hem après. I tant que hem après!!! Hem anyorat els nostres, però també hem fet nous amics. Ens hagués agradat fer més coses, però ara pensem amb les que ens queden per fer.

Després de 365 dies hem acabat el viatge. Un dels nostres somnis. La millor experiència de les nostres vides.
Han sigut 365 dies super intensos, plens d'activitats, kilòmetres, aventures, nous coneixements i alguns problemes inevitables. Hem fet molt més, descobert i après, del que podíem imaginar al preparar el viatge. No és que haguem complert un somni, sino que l'hem superat.

Hem conegut gent increible, indrets preciosos i menjars per llepar-se els dits. En resum: hem viscut la vida! Ara mateix no sabem que ens depararà el futur, i tot i que tenim un cert neguit per saber què, com i on ho volem fer, no ens preocupa. Si mirem enrere veiem que sempre més recordarem aquesta aventura com una de les millors coses que haurem fet a les nostres vides. I diem "una de les millors", perquè ara treballarem perquè no sigui l'única, i que darrera d'aquesta en vinguin d'altres. Ens esforçarem en complir els somnis que tenim i tindrem i no pararem de viure.

Si alguna cosa sabem és que la vida és molt curta i nosaltres ens proposarem viure-la. No és que ens convertim ens uns hedonistes inconscients, tot el contrari, doncs durant el viatge hem descobert i viscut realitats socials injustes, cruels i inacceptables, però al mateix temps que intentarem combatre-les amb tota la nostra capacitat i energia, intentarem aprofitar la fortuna que tenim de viure on vivim, per intentar ser feliços.

Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu acompanyat al llarg d'aquest any. Tots vosaltres heu format part del viatge, ens heu fet companyia, ens heu ajudat, ens heu animat quan calia i heu estat allà sempre que us hem necessitat. Durant un any sense la família, sense els amics, t'adones quan els trobes a faltar quan no els tens, i al menys nosaltres us hem trobat molt a faltar. Moltes gràcies a tots per ser allí quan ho hem necessitat. Moltes gràcies també a tots els que anònimament heu seguit el blog... sabem que molts heu estat allà en silenci, i esperem que el blog us hagi agradat o us pugui servir per qualsevol cosa... i si us ha servit per despertat l'esperit viatger que porteu dins, millor que millor.

Un petó ben fort per tots i totes i fins la propera aventura!
Mireia i Marc


VotarVotos participante1 año en 1 postVotarVer otros participantes

12 Comments:

Anónimo said...

Em rellegia el títitol del post "Fi del viatge". Segur?

Jo diria que un viatge com el que heu fet mai s'acaba. Bé, sí s'acaben les presses, els neguits per entrar o sortide d'un determinat país, el control acurat del pressupost, conèixer nous personatges del camí, etc.. Però tot el que heu obtingut pel camí fa que el viatge segueixi endavant. La suma de tot plegat fa que el viatge, que en el fons és el camí, segueixi sense parar.

Estem tant segurs que mai oblidareu el que heu fet aquest any com que la millor cosa que heu de fer en les vostres vides encara ha d'arribar.

Ha estat un autèntic plaer seguir-vos i acompanyar-vos durant el vostre periple. Tots hem après també de vosaltres. Ho heu fet molt bé. Heu sabut fer-nos properes les vostres decobertes, les vostres sensacions, el vostre estat d'ànim i, tot plegat, ho heu amanit amb unes fotografies excel·lents i uns vídeos divertidíssims. Heu fet que el vostre viatge sigui també "el nostre viatge".

Ànims i força amb l'aterratge a la nova "normalitat" i, si us plau, no canvieu mai.

mirenuriolcesc

Tito Livio said...

Com diria l'estimat Balmanya:
"Totalmente de acuerdo José María"
En aquest cas mirenuriolcesc.

El viatge no acaba doncs el porteu dins ("que os quiten lo bailao") i sempre tirareu d'ell per a analitzar qualsevol detall de la vostra vida quotidiana.
A més, ara teniu un grapat més d'amics amb els que haureu de fer plans (com a l'anunci de San Miguel, que suposso encara no heu vist).
Apa doncs, aprofiteu ara tot el que heu tret d'aquest viatge i a programar el següent.
Petons

Anónimo said...

moltes gràcies per fer-nos sentir ben propers tots els colorins del món!!!!
Un petonàs.....de colorins!!

Anónimo said...

Animo con la vuelta! que no decaiga! suerte y fuerza para el viaje que ahora comenzais! y cuidado con los empachos por la comida de mama... disfrutad de estos dias intensos, de los reencuentros, saboreadlos, yo lo estoy flipando todavia... Menudo "Jet Lag Vital"! Un fuerte abrazo!

Jesús

peleteros said...

"ya estamos aqui"
Nos habeis recordado a Tarradellas,pero con camisetas negras,por cierto¿que las trajisteis? ¿de Taiwan?
Lo dicho: yo tambien soy fan de la camiseta que habla.
Bienvenidos a casa,rapaces.

Ibèria said...

Bentornats !
D´aquest viatge, potser vareu marxar essent ciutadans del mon i ara potser torneu com a viatgers en el temps !és més que possible que les diferents cultures i el " progrés desequilibrat en els diferents continents "us hagin fet conèixer realitats més properes als segles passats, que un Màster d´Históries de la civilització a travers del temps.Feliços de vosaltres que ho heu viscut en primera persona i ho heu compartit amb nosaltres, els vostres fans !!!
Fins al proper viatge, que serà potser a algún planeta proper ?

Sonia y Juan said...

Felicitats pel viatge.

Hem seguit el vostre viatge amb interés, hem viatjat amb vosaltres. Ara com bé dius, a disfrutar de la nostra vida privilegiada i a lluitar per combatre les injustícies ja sigui a la Fundació o a altres llocs.

Salutacions des de Tarragona.

Sarah Y Camille said...

Diceis que no sabeis como cosas van a pasar ahora que estais de vuelta de la vuelta del mundo... Lo que me enseña el viaje es justamente esto : tenemos que inventar y improvisar el presente, con energia y confianza.
Estamos muy impatientes de descubrir vuestras proximas aventuras porque no hace duda que vais a seguir diseñando.

Muchos besos a vosotros !
Y buen curaje a Mireia que tiene que trabajar pronto

Sarah y Camille, que todavia tiene envidia (y se va a tenir mucho tiempo) de Marc que se fue a un match MITICO !!!

la Txell i en Xavi said...

Nois!!!!! Molt benvinguts a casa!
I gràcies per deixar-nos viatjar amb vosaltres durant tot aquest any, us asseguro que ha sigut fantàstic! Us desitjo el millor en el retorn a la normalitat!!!

Ibèria said...

eI, EXPLIQUEU BÉ ON S´HA DE CLIKAR !!!
O NOMÉS ENTRANT AL BLOG JA N´HI HA PROU ???
sALUT !

Maurici said...

Simplement genial!

Llegir les vostres paraules, sent conscient de tot el que hi ha darrere, és una gran font d'inspiració.

Gràcies per compartir-ho!

Una forta abraçada!

(On és aquell Marc amb qui parlàvem de campanyes per l'Espanyol? No ho sé. Però ara és un dels meus ídols del dia a dia)

Maurici

Anónimo said...

llegir tot el bloc, bastant bo

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...