"Els personatges del camí"

19 oct. 2009

Durant el viatge hem conegut gent molt especial. "Els personatges del camí", són aquelles persones amb les qui hem conviscut uns dies i ens han deixat empremta. Segurament oblidarem moltes coses d'aquest any sabàtic, petits detalls que es s'esborren de la memòria, però el que segur que mai oblidarem serà la meravellosa i interessant gent amb la que hem tingut la sort de creuar camí.

A Ushuaia vam conèixer el Jesús (veure blog), un madrileny de 33 anys, fill del José y la María, que ha fet quasi el mateix recorregut que nosaltres també en un any, i vam retrobar-nos amb el Pau i la Mònica (veure blog), després de viatjar per tota Amèrica Llatina. Vam passar dos dies junts i vam despedir-nos amb una bona festa... Ara el nostre viatge ja s'acaba però a ells com a mínim els podreu seguir durant 6 mesos més...

Una abraçada ben gran amics, allargueu el que pogueu i ens veiem a la tornada!



Posted by Picasa

6 Comments:

Anónimo said...

Ítaca (o Viatge a Ítaca)

(Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)


Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

mirenuriolcesc
PD: no m'he pogut resistir

Anónimo said...

Crec que és el milor text que han pogut escollir. Gràcies mirenuriolcesc per recordar-lo, ja que el viatge a Ítaca el fem tots, cadascú amb la seva mesura.
Marc i Mireia: estem igual de tristos que vosaltres ja que tot i que ús volem veure, és tant gran i tan propera la vostra experiència, que faríem el possible perque seguissiu un temps més.
Però en aquesta vida, hem de tocar de peus a terra i ser crítics i conscient del que hem fet i viscut. Aquesta aventura no ús la treurà mai ningú!!
Moltes abraçades als dos!
Moretti...i....fins aviat!!

Anónimo said...

Jesús, de 33 años, hijo de José y María.
No sé de qué me suena.

Tiburón

Pau Fernández i Mònica Farguell said...

Continuareu caminant cap a Ítaca
i, ja que som el que mengem,
us anirà bé pair amb calma
aquest tiberi d'un any.
Si "no hay camino" aviat
"se hará camino al andar"
Segur que mai us faltaran
un munt d'"estelas en la mar"

Mooolts petons desde mig camí.

Jose i Montse said...

Ei parella, sembla que la nostàlgia dels tangos ha fet palesa en aquest final d'etapa. Algú deia que és més important el trajecte que el destí i sortosament vosaltres teniu molt camí per fer, envoltat de projectes, il·lusions i objectius.

Podeu estar ben satisfets de tot el que heu vist, conegut, contemplat, compartit.. en definitiva VISCUT!!

Nosaltres n'estem molt cofois i sabem que ara també us espera un futur IMPERIAL!!

Petonassos i fins aviat!!

Jordi-Iso said...

Donç la nostàlgia ha arrivat a Can Salvador-Pérez també, se`ns venen al cap dos paurales: FELICITATS i GRÀCIES.
Felicitats per haver portat aquest sommi fins al final amb la mateixa il-lusió que el primer dia, amb les forçes intactes ( o aixó creiem) per veure.. per conèixer més i més, segurament heu estat per sobre de les vostres mateixes expectatives. També felicitats per que els que un dia us vam dir: Esteu bojos !! enseguida ens vam adonar que no.... o sí... potser hem embogit amb vosaltres?
Les gràcies és simplement perqué aquí sentats, tots els dies, devant l'ordinador ens heu fet disfrutar de les vostres aventures i hem pogut apendre molt i molt. I ara qué? sens dubte una gran alegria per tenir-vos ben aprop.... però segur que trobarem a faltar alguna cosa.......

Petonets i fins ara!!!
Papis.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...