Bolívia: Potosí

8 sept. 2009

El següent destí era Potosí, una ciutat minera on la visita a les mines és obligada. Hi ha més de 44 mines organitzades en cooperatives que treballen per treure: plata i zinc, entre altres minerals, d'una sola muntanya foradada com un formatge emmental "Cerro rico". Aquesta activitat ja es desenvolupava abans de l'arribada dels espanyols, amb els inques. L'any 1997 hi havia més de 17.000 miners treballant, però actualment no hi ha més de 8.000. A tot Bolívia hi ha menys de 20.000.

Totes les agències fan un tour més o menys similar, canviant la cooperativa a visitar. Nosaltres vam anar a la cooperativa "27 de marzo" i va ser molt interessant. Les condicions precàries dels obrers i com es juguen la vida ens va impactar molt. Vam tenir l'oportunitat de parlar amb diferents miners i endinsar-nos pels llarguíssims i profunds passadissos. L'excursió avançant metres dins la mina es va acabar quan havíem de descendir 40m. per unes escales i unes fustes que relliscaven molt. Ho vam trobar perillós i veient el panorama vam decidir fer marxa enrera.

De les coses que més ens van sorprendre va ser que els miners beuen contínuament alcohol de 96º barrejat amb aigua (això fa que alguns treballin beguts), masteguen fulles de coca sense parar per pal·liar la gana i tenir més energia, inhalen pols tòxica que surt dels minerals i els divendres fan jornades de 24h. seguides. Si a això li sumem que dins les mines hi ha cables d'alta tensió pelats i utilitzen dinamita, entenem que els accidents siguin habituals. No sabem si és per aquest motiu, però a Potosí i Sucre hem vist diversos rodamons sense mans.

0 Comments:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...