Nicaragua: León i Cerro Negro

8 jul. 2009

Arribar fins a la ciutat de León tenia 2 objectius: el primer era conèixer el que queda de laimportant ciutat colonial que va ser en el seu dia (objectiu complert) El segon era fer sandboarding a cerro negro (objectiu no complert)

Primer objectiu: León és una ciutat interessant, colonial però força decadent. Els edificis que queden de l'època colonial estan en força mal estat, però encara es poden observar moltes esglèsies. Diuen que és una ciutat amb majoria sandinista i amb una història artística, religiosa i revolucionària. Des de León vam fer una excursió a León Viejo, unes runes d'una antiga ciutat colonial fundada per espanyols l'any 1524 i abandonada un segle més tard; la seva història és molt interessant, però les runes en sí no valen gaire la pena i el viatge des de León, si no es vol pagar un tour, és llarg perquè no hi ha combinació directe.

Segon objectiu: León té dos carrers on es concentra la major part de l'activitat turística dominada per extrangers de parla anglesa. Aquí es poden trobar agències que fan tours a diferents volcans. Una de les activitats que s'ha fet més famosa en els darrers anys és el sandboarding per cerro negro, baixar amb una mena de taula de snowboard per la pendent de roca volcànica del cerro; i és el que estàvem disposats a fer. No vam complir l'objectiu perquè no vam trobar cap agència local que fes l'activitat i els "gringos" oferien únicament tours en anglès a preus que ens van semblar un abús. Dies després, dues basques que viuen a León des de fa dos anys, ens van dir que era molt fàcil arribar fins al peu del volcà pel teu compte i que allà hi ha locals que lloguen taules de fusta, no tant sofisticades com les dels "gringos" però igual de funcionals. També deien que hi ha 1 agència portada per nicas que ofereix tours en castellà (no sabem exactament on queda, però és qüestió de buscar!)

Vam passar dues nits i ho vam fer en un allotjament dels que no ens agraden... on hi ha gent que fa soroll sense pensar en els que dormen, i a les 12 de la nit encara crida i crida fins que ens llevem del llit i els hi diem el nom del porc: les 2 nits van ser iguals. L'allotjament és el Via Via, ubicat en un d'aquests carrers que comentàvem en el paràgraf anterior. Per cert, vam anar al cine a veure Star Trek, anyoràvem una tarda de diumenge ;)

4 Comments:

Ruchi said...

Doncs mira, em sembla que tinc uns veïns de Nicaragua, perquè ells també fan soroll sigui l'hora que sigui, sense importar que els demés estiguin dormint. Això sí, demà al matí, se’m quedarà el dit enganxat a l'intèrfon.

Tito Livio said...

Juaaas!!, em sembla que jo també tinc un parell.

Una abraçada

Mireia i Marc said...

@jajajaja, però no eren Nicaragüencs... eren alemanys i jueus... quines coses té la vida

Anónimo said...

Bé. Nosaltres de soroll avui també en tenim. El Tour d'aquí a unes hores acaba etapa a Barcelona (han sortit de Girona) i demà sortida d'etapa cap a Andorra.

A partir de la tarda Barcelona quedarà partida en 2 sense poder anar amunt o avall.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=627959&idseccio_PK=1462


Kissus


mirenuriolcesc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...