Nicaragua: arribem a Nicaragua per Estelí

2 jul. 2009

Estelí va ser el nostre primer destí de Nicaragua un cop creuada la frontera amb Hondures. Ens l'havia recomenat un americà anti-imperialisme i amant de Chomsky i Zeitgeist (un exliat de consiència, podríem dir) que vàrem conèixer a Roatán, i clar, amb aquests entecedents nosaltres no vam dubtar en fer-hi una visita.

Estelí està situat al nord del país, en una zona de plantacions de tabac. Com a poble no té res, és més aviat un carrer amb comerços a banda i banda i poca cosa a fer. Tot i així, diuen que és un lloc per observar la vida dels Nicas (denominació dels habitants de Nicaragua), doncs hi ha poc turisme i el moviment sandinista es palpable. Pels carrers hi ha força pintades del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional), i actual partit que governa. Aquí vam conèxier un home, tenia 50 anys, ex-combatent sandinista i format universitàriament a Checoslovaquia. Ara és taxista.

Afortunadament, el que podia ser una típica conversa de taxi, va agafar un rumb politico-revolucionari impagable. Vam estar més de mitja hora amb el taxi a destí, aturat, escoltant la visió d'un home que havia fet la lluita armada. Ens va explicar infinitat de coses: la guerra, la revolució, la decepció actual, l'Ortega (el president Nica actual), el sandinisme real i el "sandinisme" actual, els joves d'avui... una quantitat de coses que no teniem temps d'absorbir, però que afortunadament quedarien redactades en un llibre que estava escrivint. L'home era una mina d'informació i disfrutava parlant amb algú que volia escoltar.

El punt més desconcertant d'aquesta conversa va arribar quan l'home, veient els nostres ulls oberts com plats, ens va preguntar: "¿y vos de que grupo revolucionario sois?"... La cara de tonto Marc no tenia preu... Què li podia dir...Ens va deixar ben descol·locats.

Per si quedava algún dubte, acabavem d'arribar a un país on la realitat és molt, molt diferent a la del nostre.

Els dies posteriors, hem anat aprenent més coses i agafant més inputs per extreure la nostra pròpia opinió, però aquell dia, deseguida vam veure que a Nicaragua respirariem política.

2 Comments:

Francesc and Co. said...

És ben cert que qualsevol realitat supera sempre la ficció.

Aquesta és una de les riqueses de viatjar: conèixer, descobrir i poder comparar.

Cal imaginar que una societat que ha rebut tant con la de Nicaragua té un alt grau de conscienciació política, malgrat que, com diu la dita, la revolucions sempre acaben amb els revolucionaris.

Dit això, des del forn barceloní més records i més petons.

Salut

Mirenuriolcesc

Tito Livio said...

A ver si encontrais un somozista y así podeis ver la otra versión de la película.
Qué recuerdos de las noticias de mi infancia (sí, de niño veía las noticias, soy un poco raro) me traen los sandinistas y la contra, Sandino y Anastasio Somoza, luego Daniel Ortega y el comandante cero (el jefe de la contra nicaraguense), con la CIA de por medio.
Besos

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...