Guatemala: Río Dulce, Livingston i més viatgers

12 jun. 2009

Portem uns dies fent temps i com que no eren suficients per a fer cap "bogeria" (visitar Chiapas, Belize o Cuba) ens hem quedat per Guatemala. Río Dulce és un poblet ocupat per la carretera que el creua i tot i que està tocant al mar, per nosaltres no ha tingut cap atractiu.


Com que de seguida ens vam donar compte que si no teniem un veler a Río Dulce no hi fèiem res, vam decidir marxar cap a Livingston. Per arribar-hi de manera econòmica vam tenir que agafar una furgoneta fins a Puerto Barrios (2 hores) i després un Ferry d'una hora i quart, doncs la manera típica d'arribar-hi és agafar una lanxa per 15€.

Livingston és un poble garífuna, descendents d'africans i pirates caribenys, que fa de pas fronterer amb Belize. El poble en si tampoc té res especial i creiem que si s'ha de venir expressament no val la pena. Aquí es poden sentir parlar 4 idiomes (castellà, anglès americà, anglès beliceny i garífuna) i la majoria dels locals els coneixen, i al sentir-los fan un mix de tot plegat ben curiós. A destacar el pupurri de mestissatge que s'hi dóna, doncs la majoria dels locals són negres amb rastes amb un estil reagge-jamaicà, Big mamas, indígenes, "penjats": alguns només de marihuana i d'altres que consumeixen altres drogues. Tot i que no sabem si és conseqüència directe d'aquest fet hi ha gent demanant diners pel carrer. I per acabar hem trobat els "jugones", negres molt catxes que imiten un estil jugador de la NBA... Fins i tot un dia, el Marc i el nostre amic de Jaén Jose, van fer uns partidillos de bàsket que els van deixar fets pols :-)

Tot i que amb dues hores n'haguéssim fet via per fer una visita convencional, nosaltres ens hem quedat 3 nits i ho hem passat bé. La llàstima ha sigut despedir-nos del Dr. Jose, un tio amb el que hem tingut molt feeling... Ell havia de seguir el seu camí...

Curiosament els 2 darrers dies els hem passat amb dos catalans, la Mònica i el Pau (mireu el seu blog), que també estan fent la volta al món durant un any!! si si!! quina casualitat! Ells porten 2 mesos, així que els hi queda molt més que a nosaltres... snif, snif... Ànims parella, que això passa volant!!! Amb la Mònica i el Pau les hores xerrant ens han passat volant, i ens adonem que tenim moltíssimes coses en comú. Avui ens hem separat, però esperem retrobar-nos a Hondures de nou.

0 Comments:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...