Guatemala: resum (part 1)

25 jun. 2009

Hem estat 18 dies a Guatemala i hem visitat: Antigua, el volcà Pacaya, els pobles del llac Atitlán, Chichicastenango, Tikal, Flores, Río Dulce i Livingston. El país no ens ha decebut gens, però tampoc ens ha agradat tant com esperàvem els primers dies de visita. Marxem contents d'haver vingut.

Quasi descartem visitar Guatemala per la perillositat i tota la informació negativa que l'envolta, però val a dir que si et mous per la ruta típica del turista i no fas el tonto, no té per què passar res (tothom recomana no visitar la capital). Ens ha sorprès la presència de policia destinada a protegir el turisme. Ara bé, seria agosserat dir que Guatemala no és un país perillós, doncs el narcos i les maras (pandillas) estan sempre als diaris i en boca de tothom. Hem vist alguns pobles que, degut a la ineficiència policial, s'organitzen contra la delincuència i fan la justícia pel seu compte, torturant o matant als que atrapen.

Per nosaltres és un país massa religiós (catòlic) i masclista, on encara es creu que si la dona treballa té moltes possibilitats d'enganyar el seu marit. Ens han explicat diversos casos d'abusos sexuals, i alguns de màgia negra i curanderos oficials (dia de l'apocalipsis inclòs).

En el 1er país centreamericà que hem visitat, l'imperialisme nord-americà està present en tots els racons. EE.UU. controla quasi la meitat de les seves importacions i exportacions, i la dependència és total. El més sorprenent és que els guates encara desitgen el "american life style"...

Sorprenentment és una societat absolutament blaugrana i en moltes ocasions ha sigut un nexe d'unió interessantíssim. En els 8 mesos que portem pel món, comencem a entendre el futbol, també com una eina d'interrelació cultural, i el Barça, com a punt de referència geogràfic.

Els colors que hem trobat per aquí, difícilment es podran igualar en qualsevol altre país centreamericà i si ets un amant de la fotografia et sorgiran mil-i-una oportunitats. De totes maneres, i digue-nos porucs, hem fet moltes menys fotografies que a Àsia degut al respecte que ens feia treure la super-càmara de la Mireia.

El guatemaltecs ens han semblat tímids, respectuosos i de molt bona pasta. Gent interessant per apendre

4 Comments:

peleteros said...

Mis queridos trotamundos,nos despedimos con nostalgia de seguir vuestras aventuras,ya que nos trasladamos definitivamente a nuestra querida Armellada y alli de momento no tenemos conexion.
Un beso muy fuerte y cuidaros mucho.
GAME OVER------------------------

Mireia i Marc said...

@Peleteros: Nuestros queridos peleteros al completo, nos sentimos tristes de saber que de momento no podremos volver a gozar de vuestros magníficos comentarios que nos han hecho reír en más de una ocasión y pensar en muchas otras. Muchísimas gracias por vuestra fidelidad hasta el día de hoy, ha sido un verdadero placer! Esperamos poder volver a contar con vosotros antes de que el viaje termine, si no es así, pediremos que os mantengan informados!!!
Esperemos que os vaya muy bien esta nueva etapa de retorno a Armellada, seguro que sí!!!
Un abrazo,
M&M

Anónimo said...

Per cert, sortiu d'Hondures i al cap de dos dies un cop d'estat.

Sense comentaris.

Tito Livio said...

Seguramente el golpe de estado, la desconexión de los peleteros y la marcha de M&M de Honduras, están interrelacionados.
Buena suerte, Peleteros, besos y recuerdos a la familia que encontreis por allí, recogiendo cerezas. Cuidaos mucho.
¡ NICARAGUA SANDINISTA!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...