Fiji: una experiència que mai oblidarem

12 may. 2009

Tot va començar quan vam conèixer a l'illa de Mana,un català (Robert Marín) que treballa en una agència de submarinisme. Jo (Marc) vaig decidir fer una immersió de submarinisme aprofitant el bon rotllo que teníem amb el Robert i ja de passada bussejar pel famós "The supermarket"; un paradís sota l'aigua, on, com el nom diu, s'hi pot trobar de tot: taurons, tortugues, milers de peixos, coralls, etc.A les 9:00 del matí,i tot i que les condicions meteorològiques no acompanyaven degut al fort vent i les corrents marines, sortíem tres tios: el Robert, el Brent (un anglès que acaba d'aprobar el curs de Rescat per submarinistes) i jo. La lanxa que ens portaria a mar obert la conduia un fijià que tot just portava 2 setmanes treballant, i per tant no coneixia gaire bé la zona, així que li va costar trobar el lloc. En una estona, ja estàvem bussejant i disfrutant, tot i les onades i la corrent, del fons marí. Vam veure 2 tortugues gegants i l'ombra d'un tauró. Al cap de 50 minuts pujàvem a la superfície doncs ja només ens quedaven 50 bats d'oxigen, i quina alegria ens va fer, quan a l'horitzó vam divisar la bonica illa on es va rodar la pel·lícula de "Naufrago" del Tom Hanks. Tot plegat semblava una bona jornada.

El problema va venir quan un cop a la superfície, i després d'observar l'illa del nàufrag, vam adonar-nos que no hi havia cap lanxa esperant-nos. Era extrany, doncs haviem quedat clarament al cap de 45 minuts... Ens trobàvem a mar obert amb unes onades d'un metre, metre i mig, força vent, cansats per haver bussejat amb corrents marines i sense ningú esperant-nos. Vam optar per esperar una mica, doncs no teníem cap altre opció...Al cap de 5 minuts, ningú havia aparegut.

Afortunadament erem 3 nois joves i ens enteníem bé, i ens ho vam pendre amb humor. Fèiem bromes sobre la peli de "A la deriva" o que el mar estava replet de taurons...i és que una mica humor negre català/anglès no venia malament en aquells moments.

Al cap de 15 minuts, ningú havia aparegut i ja ens començàvem a mosquejar amb el Fijà del nassos, que no tenia cap mena d'orientació i ens tenia tirats al ben mig del Pacífic. Així que vam seguir parlant de futbol i de viatges...Al cap d'una estona de cridar i moure els braços, vam veure un punt negre a l'horitzó i era el Fijià amb la barca que ens buscava. Però no hi deuria veure ni sentir gaire, perquè no ens va trobar.

Al cap de 30 minuts ja estàvem emprenyats. On collons estava el puto Fijià??? Portàvem mitja hora al mig del mar amunt i avall per les onades i amb les botelles i pesos de submarinisme a sobre. Nosaltres ja l'havíem vist dues vegades i ell no ens veia. Tot plegat era força emprenyador, però que podíem fer? Per arribar fins a la costa havíem de travessar un escull amb molt mala pinta (i més encara amb la mala mar) o nadar d'esquenes fins a l'altra banda de l'illa que, en cas que hi poguéssim arribar, ves a saber quanta estona podíem trigar.

Al cap de 45 minuts ho vam veure clar. El Fijià cabronàs no ens rescataria així que havíem de buscar-nos la vida per tornar o esperar a que algú al Centre de submarinisme donés l'alerta perquè ens sortíssin a buscar amb vaixells i helicòpters. Com la mar era dolenta i la corrent ens desplaçava molt, vam optar per tornar nosaltres sols nedant d'esquenes mirant el cel, i amb els equips a sobre.

Després de 1 hora i 45 minuts, havíem bordejat l'escull i érem a 2 kilòmetres de l'altre banda de l'illa i una barca de rescat ens havia vist movent els braços i cridant. Per sort no va passar res i a banda d'algunes llagues als peus estem perfectament. Ara bé, durant dues hores interminables em vaig sentir com un nàufrag perdut al mig del Pacífic reflexionant sobre lo bonica que és la vida i la sort que tenim de viure-la.

8 Comments:

Jose i Montse said...

Uf.... ni copa, ni lliga ni històries, això sí que és una experiència històrica, arriscada i complicada!!!

Heu tingut una sort increible i us felicito a tots tres per la bona forma física i sobretot per la fortalesa mental. En aquests moments mantenir la calma, l'aplom i la serenitat és imprescindible per resistir.

A veure si no mirem tantes pelis!!! no cal imitar el Tom Hanks ni convé reviure amb tan realisme "el naúfrago" que s'acaba perdent el rumb... Ara bé, jo em pregunto... no us podieu treure els ploms al bell mig del Pacífic?

Suposo que la foto que podem veure està feta abans de la immersió, perquè no crec que després fessiu la mateixa cara...

Cuida't les llagues i suposo que l'afonia (avui m'has de permetre la llicència de fer de mare) i un petonàs especialment gran per tots dos, doncs tú ho vivies en primera persona, però em puc imaginar el tràngol de la Mireia esperant...

Bon viatge a Xile, bona estada al nou continent i a fer snorkel... que també és apassionant (suposo)!!

Tito Livio said...

Guau quina aventura!!!!, i vau tornar a veure al fijià a terra?, perque era per a fotre-li de pinyos.

Francesc said...

Benvolguts Marc i Mireia (glu, glu, splashhhhh)

No m'estanya que tituleu el post "una experiència que mai oblidarem" cuack, cuack, cuack...

Ejem.. tot apuntava be, no? Mala mar, massa vent, guia inexpert.. glu, glu, splashhh

Sort d'això. No voldria ni imaginar-me si arriba a apuntar malament..cuack, cuack...Millor no, no m'ho imagino.. glu, glu, glu..

M'agrada, especialment, el comentari del final "em vaig sentir com un nàufrag al mig del pacífic" Criatura: eres el més proper a un veritable nàufrag al mig del pacífic. (glu, glu, glu...)

Com no pot ser d'altra manera celebrem (I MOLT!!!) que finalment tot finalitzés feliçment, com a les pel·lis, però potser no cal temptar tant la sort, no? Splash, splashh...)

I l'altra protagonista, que hi diu?
M'agradaria saber què en pensa la Mireia de tot plegat. (cuack, cuack, cuack..)

En tot cas em quedo (aquestes també es mereixen un llibre) amb les converses a tes bandes sota els vernissos d'humor catainglish. Glu, glu, glu...enmig del pacífic. Impagable.


Bé. Dit el que havia de dir (se m'ha entès?) sols queda com ja deia algú felicitar-vos i felicitar-nos de que tot hagi acabat tant bé i que hagueu sortit de motllos de tan bona qualitat. Enhorabona als tres!! cuack, glu, spalshhhhh

Ara toca canvi de moltes coses (continent, clima, llengua, costums, menjars, etc..) Esperem que aquesa nova etapa sigui del tot engrescadora i profitosa com totes les anteriors i seguui acumulant vivències i experiències tant fantàstiques com ja la viscudes (per dentro de un orden, vale?)

Des de "l'illa" Barcelona, petons, abraçades i betadine per les llagues.
Rodolí!!!
glu, glu, glu


mirenuriolcescglucuackspalsh

Jordi-Iso said...

Ostres, ostres ! Concells per fer submarinisme:

Portar sempre el mòvil a la butxaca per si s'ha de trucar al de la barca.

Portar sempre paper, llapis i una ampolla per si el mòvil no té cobertura.

Portar unes quantes bengales per si s'ha mollat el paper i el llapis.

No sabem si us seran de gaire serveï, potser no!
La sort és que ara mateix ens podem enriure de tot plegat...però
.... bufff!! Tenim una dubte, perquè va marxar el "paio"?
El tracte és qe tornaria a buscar-vos al cap de tres quarts d'hora?
i si mentres hi ha algún accident o algú es trova malament?
Bé, ja marxeu d'Oceania i s'han acumulat experiències que us fan crèixer com a persones, les bones i les dolentes però ,si us plau, que Amèrica sigui una mica més tranquil, ok??

Petons. Papis

Mireia i Marc said...

@Jose i Montse: home, home... El Barça és el Barça....

@Srs. de Livio:
pues el Fijianu dels nassos, tot i que em vaig prometre que li diria de tot, estava casi plorant quan li vaig veure la cara i com em va dir : "i'm sorry..." doncs que li havia de dir..
en fin...

@el Presi:
jajjajajaja!!!
Doncs la versió de la Mireia no la hem posat pq era una mica sensasionalista, però potser ho hauriem d'haver fet... Al no tenir informació, es pateix més q mai, i pensava el pitjor... El dia abans haviem parlat d'accidents i demés, així que pots imaginar...
Les dues novies (Brent i Marc) van patir més que ningú...

@Jordi-Iso:
jajajajajajajaaja
prenem nota per properes vegades. jajaja
El paio, mai va marxar, però es va pedre al mig del mar...

Anónimo said...

Acabo de veure el 1-4... INCREIBLE.
Ara bé, m'he posat més content quan he sentit la pitada als Reis i l'himne... total. Però la guinda, la censura de TVE.
VIVA LA LIBERTAD!!!

Marc

Tito Livio said...

Buff!!, doncs hauries de llegir les edicions digitals de Marca i As, jejejeje, estan que trinen!!!

FORÇA BARÇA!!!, EL DISSABTE LA LLIGA!!

C.B.Pedagogium said...

Dunidó!!!!
Una cosa està clara,els taurons són sibarites, ja que no sus han menjat jijiji
Jo us recomano que estigueu un temps a terra ferma disfrutant del bon futbol i no ens oblidem del bàsquet(encara farem lliga també!)
"bien está lo que bien acaba"
Petons,abraçades i felicitar els taurons pel seu bon gust!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...