Nova Zelanda: ja s'ha acabat.

28 abr. 2009

Després de 27 dies recorrent el país amb els pares de la Mireia i una autocaravana (United) tenim la sensació d'haver visitat un país únic i amb una manera de viatjar nova per a nosaltres. Tot i que duiem lavabo i dutxa incorporat, hem hagut de fer nit a molts càmpings, i és que fer nit per lliure no és tant fàcil ni legal com pugui semblar a priori (les vegades que ho hem fet no estàvem segurs de si ho fèiem bé o malament, però ningú ens ha dit res).

Les instantànies de postal són contínues i, tot i que l'illa sud és més salvatge i menys poblada, l'illa nord també té el seu encant. És un destí molt complert per gaudir de turisme de natura, hi ha molts paísos i només en veurem alguns, però és molt probable que cap altre lloc del món ofereixi tantes possibilitats.

La ruta que hem seguit ha estat: Auckland-Matamata-Rotorua-Wai o tapu-Taupo-Tongariro-Rivendel-Wellington-Picton-Queen Charlotte Track-Kaikoura-Arthur Pass-Franz Joseph-Fox Glacier-Wanaka-Arrotown-Queenstown-Te Anau-Milford Sound-Queenstown-Glenorchy-Llac Tekapo-Christchurch. A aquesta darrera ciutat va ser on vam deixar l'autocaravana i un vol intern (Air New Zealand 50€ pp) ens va tornar a Auckland. Allà ens vam despedir dels pares de la Mireia que a hores d'ara, i després de quasi 30h. de vol, ja deuen ser a Barcelona.

Els kiwis (autòctons de Nova Zelanda) ens han generat dualitat d'opinió. Per una banda, són una gent molt amable, correcte i que està a l'alçada quan toca; per l'altra, són molt seus, estrictes i rigurosos. Per aquests i altres motius és un país que no ens anima a quedar-nos a viure-hi.

Respecte a "El Senyor dels Anells" gràcies a que el Peter Jackson (qui sap si expressament) va rodar escenes per tot el país, hi ha moments que sembla que tothom visqui del cuento (o de la peli, jeje), però si fos per nosaltres encara hi hauria un marketing més potent, jeje. Per altra banda, nosaltres aquests dies hem passejat per Hobbiton, Mordor, Rivendel, Edoras, Isengar, Rohan, etc. i ens ha fet molta gràcia, tot i que hi ha llocs que costen d'identificar.

En resum, un país que recomanem molt per a tothom que li agradi gaudir de la natura en estat pur, dels trekkings i dels esports d'aventura (això darrer per a pressupostos més alts que el nostre).

Esperem que els pares de la Mireia hagin arribat bé a Barcelona tot i el cansament del viatge.

10 Comments:

Anónimo said...

Marc!!! Soc l'Olga Farreras d'ESRP! T'escric perque he vist el teu post al blog dels meus amics, en Jordi i l'Anna (volataalmon)! Quina pasada, no? Internet no te fronteres!

Un petonarro :)

Francesc said...

Holes,

Aquest comentari va dedicat especialment a donar la benvinguda a casa al Jordi i a la Iso després del llarguíssim viatge fins les antípodes.

Benvinguts!!!

Als que queden a les antípodes, m'apunto a la felicitació pel Pas de l'Equador del viatge.
Eis, toca veure l'ampolla mig plena que encara us falta la meitat de l'aventura.

Ànims i endavant

mirenuriolcesc

PD: tots van sobreviure a l'esport d'aventura a Caldes. Mireia: t'esperem l'any proper, ara ja no pots dir que no (juas, juas, juaaaaasss)

JORDI-ISO said...

Hello !!

Primer de tot gràcies per la benvinguda, Francesc! ja tornem a estar a l'altre banda del blog i aixó és una p-t-da!!!, estem d'acord amb M&M, Nova Zelanda és un paradís pels amants de la natura, sincerament no creiem que hi hagin gaires més pel món amb tanta varietat i per qui els agradir el trekking tenen a qualsevol punt del païs els que vulguin i a quin més maco!! Podriem fer una foto sense mirar a ón la fem i surtiria una postal amb tota seguretat ! Ara bé si algú está pensant en anar-hi, si us plau que ho faci en vaixell, creiem que és millor sis mesos de vaixell que 33 hores d'avió desde que vam agafar el primer a Christchurch fins que va aterrà el quart a Barcelona, tenim les cervicals als genolls!!! Per altre banda que ningú pateixi (per si algú encara ho feia) podem assegurar que el Marc i la Mireia estan més guapos i contents que mai, els hem vist i tocat i ho podem assegurar.
No volem tancar el comentari sense agraír a l'home del temps de Nova Zelanda ja que ens a respectat com no ho fa amb quasi ningú i esperan que el de Fidji tingui el mateix comportament. M&M que tingueu una segona part del viatje com a minim com la que heu tingut fins ara, felicitats pel que esteu fent !!!!!

Petonets. Papis

Francesc said...

Holes d 9,

Celebrem que malgrat l'interminable viatge hagueu arribat bé.

Prenem nota: si anem a Nova Zelanda ho farem en vaixell. Malgrat tot queda clar que val la pena!

Celebrem igualment que la parella estigui bé. Que la segona part, com dieu, sigui almenys igual de bona que la primera i, si pot ser, encara més.

mirenuriolcesc

Tito Livio said...

Bienvenidos a L'H, familia. ¡Qué bien volver a la normalidad!, ¿verdad?
¿El niño os lo habeis encontrado desnutrido?, jejejeje, seguro que lo habeis pillado con las manos en la play.
Besos y hasta pronto, que teneis mucho que contarnos.

Jose i Montse said...

Benvinguts a casa!!!

Celebrem la vostra tornada, tot i els inconvenients segur que ha valgut la pena passar tantes hores voltant pel món.

Nosaltres hem disfrutat molt veient aquestes precioses fotografies, de postal tal com ens confirmeu els que ho heu vist "en vivo y en directo", amb arcs de sant martí,aigües transparents i uns núvols i boires que ni pintats!!

Ens agradaria molt poder conèixer aquest pais, però això del vaixell fa molta mandra... Esperarem que des d'El Prat ens facilitin una mica els trasllats.

Bentrobats novament al club dels seguidors del Skype, ara ja, des de l'altra banda i no cal dir que estem molt contents que els nois grans de casa, segueixin bé, contents i eixerits.

Nosaltres esperem amb delit que arribi el 12 de juliol...

Ànims per la rentré i fins aviat!!

Anónimo said...

Hola M i M!! Sóc la cosineta Georgina, hehe :)
Vaig seguint el bloc molt sovint i em quedo amb les ganes quan passen alguns dies que no escriviu.

Lo de Nova Zelanda a superat les meves expectatives, heu aconseguit fer-me molta enveja (sanota) i plantejar-me un futur viatje.

Ja tinc ganes de veureu-hos,

mil petonets

Georgina

Joan said...

Ei, i ara q toca? nanos, sou els meus herois en aquests moments... i jo q he tornat aquesta setmana a la vida de currele pringadillo... no sabeu lo dur que és. Bé, ja us explicarem altres novetats en un lloc on no hi hagi tant safareig... je, je

Abraçada
Joan (Reventos)

Anónimo said...

Hola
Jo tambe en vui suma a la felicitacio del venvinguts , esclar que per quedarme tranquila , quand vaig sapiguer per el blog que ja eran a casa , vaig parlar enseguida en el meu germa que encara cansat estaba contren, tambe estaba contenta la iaia quand van anar a veure.
Esperem noticies noves del nou continet que anireu .
Petonets
Maribel

Mireia i Marc said...

@ L'Olga: jajajjaja!! que fuerteeee!!! el món, i en donem fe, és un mocador.

@il Cappo (o Cesc):
hem preparat un post resum i un altre de divertit per fer resum de l'equador. Esperem que us agradi.
PD. La Mireia no es salvarà de Caldes 2010! jajajaj!

@Jordi-Iso:
Senzillament sou uns cracks! Molt bon comentari resum...ups, sentim lo de les 33 hores de vol, serà qüestió de passar per NZ fent la volta al món :p

@Srs de Livio: Seguiu en el high level dels comentaris...


@Jose-Montse: el compte enrere ja està en marxa...

@Gina: nena, quina ilusió el teu comentari!!! Fliparies amb NZ! I per cert, les Fiji, tot i que amb una edat molt jove, té un rotllet que segur t'interessaria.

@Joan:
collons!! doncs si que has anat per feina... nosaltres necessitarem 6 mesos més d'adaptació a la antiga realitat... bufff...
PD. volem la info de la que parles.. jejeje

@Maribel: gràcies un cop més pels teus comentaris!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...