Japó: Kanazawa i Kyoto

2 mar. 2009

Avui és el 4rt dia a Kyoto i ens trobem en un McDonalds des de fa hores, esperant a que pari de ploure i nevar, mentres aprofitem la conexió a internet que no té el nostre cutre-hostal.

De Takayama vam arribar a Kanazawa, una ciutat molt més gran però amb un aire històric que la feien molt agradable. Vam passejar durant un dia, passant pels punts més turístics, amb un bus que pagant un únic preu (500 yens) podies pujar i baixar tants cops com volguessis. La visita als barris antics i al castell van ser interessants.

Dos nits després arribàvem a Kyoto, la capital històrica i cultural del país. Aquí el Japan Rail Pass no serveix i la manera més pràctica de visitar la ciutat és fer-ho amb bus o a peu. Nosaltres no hem optat per les bicis, una altra bona alternativa. Kyoto ens ha agradat, però ens ha decepcionat una mica i és que ens l'esperàvem trobar amb uns aires molt més màgics... serà per la influència hollywoodiense o pels nostres estimats amics prescriptors... potser ens vam fer masses il·lusions. És una ciutat amb 1.600 temples, alguns dels quals cobren entrada sobretot els més coneguts; per altra banda, el barri on creiem que hi ha més per veure i per fer és el de Gion, és també on hi ha possibilitats de veure alguna de les 1000 Geishas que encara hi ha al món. Nosaltres només vam poder veure 3 Maikos (aprenents de Geisha que sortien d'una casa). Com que el tema és complicat d'explicar, us recomanem aquest link de wikipedia. Cliqueu "aquí ".

Una excursió que vam fer des de Kioto i que creiem que val la pena és la de Nara, una població amb un alt nombre de temples i amb un parc natural distribuit per tot el poble, on encara hi viuen cèrvols en llibertat. Recomanem el temple de Todaji, el temple de fusta més gran del món. De camí vam parar al Fushimi Innari Tori, un temple amb un munt de Toris, molt maco!

2 Comments:

Anónimo said...

Esteu Wapissims!!!!!!!!!!!! La bona vida us prova de meravella.
Es raro passar d’unes platges i un sol espectacular, a les grans ciutats i a la NEU! Quin fred!
Blabla bla , blabla….
El temps passa volant però ja començo a pensar que fa massa temps que no ens veiem, ei poca broma que ara ja porteu mig any fora!! De totes maneres no correu i no us deixeu res pq d’alguna manera nosaltres també estem fent la volta al món.
Petonets.
Neus

Jose i Montse said...

Esplèndides les últimes fotos del Japó, una barreja de les tradicions més genuïnes i les tendències més occidentals. Tot i que moltes ens les haurieu d'explicar... podríem recuperar els comentaris que posàveu a les primeres entregues? Ens ajudarien a entendre moltes més coses. Ja sabem que no teniu gaire temps però feu un esforç.. va...tots us ho agrairem... je..je..

Que feien tants samurais?

Encara estem impressionats per l'agilitat de la Mireia i per fí hem descobert això de la propaganda dels mocadors de paper (com són aquests japos) Ostres i algunes de les fotos ens han recordat la vall del Jerte, una mica més apropet de casa però igual de florit.

Vaja que seguim aprenent moltes coses de tot aquest reguitzell de fotografies que ens mirem i remirem per no perdre cap detall.

I les que ens queden ver veure....

Un petonàs ben gran.. ARIGATOI!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...