Japó: Hiroshima

9 mar. 2009

Després de passar dues nits a la tranquil·la ciutat d'Hiroshima, és difícil explicar les sensacions que van recórrer el nostre cos quan vam visitar el Parc de la Pau i els seus monuments, o el museu dedicat a la Bomba Atòmica (Museu commemoratiu per la Pau) que van llançar els americans l'any 1945. Al arribar al Parc vam seure en un banc mirant l'únic edifici que queda dret en runes d'aquella època, i ens vam quedar callats rumiant un munt de coses. És un episodi històric que hem vist moltes vegades a la Tv però que quan veus la dimensió de la destrucció, segueix posant la pell de gallina.

Eren les 8:15 del 6 d'agost quan la 1era bomba atòmica de la història va esclatar, arrasant tot el que hi havia en un radi de 2 km. Van morir més de 120.000 persones i no va quedar res dret. És molt fort pensar que això va ser degut a les decisions d'alguns homes i que tot i veure les conseqüències terribles que va tenir, tinguessin la vergonya històrica de llançar-ne una altre a Nagasaki 3 dies més tard.

Dos dels culpables més grans d'aquesta barbàrie (mireu quina cara tenen!), van ser els presidents d'Estats Units Roosvelt, que va planificar i ordenar la creació de la bomba, i Truman que va ordenar llançar-la quan ja quasi els japonesos s'havien rendit i només esperaven que els americans acceptessin mantenir la figura de l'Emperador japonès.


Truman i Roosvelt
Per què van escollir Hiroshima? Després de seleccionar 17 ciutats candidates, van escollir Hiroshima pq era una ciutat gran i que no havia patit gaires bombardejos abans, d'aquesta manera podien mesurar més fiablement la magnitud del seu poder destructiu.

Al final de la visita al Museu vam arribar a la conclusió que la bomba només es va llançar per 2 motius: justificar el multimillonari cost de creació i demostrar als russos i al món sencer el poder de destrucció yankee.

Ja per acabar i després d'haver visitat Ho Chi Minh (Vietnam) i ara Hiroshima (i això que encara no hem arribat a Amèrica llatina), no ens podem estar de criticar com el país més terrorista de la història, el que més dolor i patiment ha causat i causa al món, pot ser la primera potència mundial i és lliure i té total impunitat per fer i desfer el que li vingui de gust, sense que cap de les nostres boniques democràcies faci o digui res.

5 Comments:

Jordi - Iso said...

Ei felicitats !

Felicitats pel text didàctic, va bé refrescar la memòria, llástima que els comentaris de les fotos han finalit-zat justament a Hiroshima! per cert sou molt exagerats, el tal Truman i el tal Roosvelt no tenen tan mala pinta home! podrien passar tranqui-lament
per dos banquers del nostre païs. bufa, he dit que no tenen mala pinta?. Mireu Japó segeuix entusiasman-nos llástima que queda poc....

Petons.

Papis

Livio said...

Vaja vaja. Ja us entra la vena del Che. Doncs, com bé dieu, a l'Amèrica Llatina segur que serà pitjor. Però segur que quan vau ser a New York no pensàveu el mateix, oi?, jejejeje
Petons
P.D.: Aquest blog guanya molt amb les lliçons històriques i, que se m'oblidi: gràcies per informar les fotos, no dubto que és una feina engorrosa però molt didàctica per a nosaltres.

Mireia i Marc said...

@Señores de Livio:
jajajaja!! Pues si, en NY no tuvimos esta sensación, pero es que NY no es USA no? ;-)
Y a raiz del Che, Marc ya se ha pedido un libro con sus aventurillas que nos traerán Jordi e Iso, pues se está conviertiendo, aún más si era posible, en un anti-sistema!
un abrazote cracks!!!!
PD. tantos días sin leer vuestros comentarios ya los echábamos de menos... snif snif...

Xime said...

Buenísima la reflexión. Fuerte, pero muy cierta.
Un abrazo y nos vemos en Chile.

Xime y Matías

José i Montse said...

Gràcies als comentaris de les fotos hem distingit llocs que no ceneixíem i ens heu clarificat moltes més coses.

El video també ha resultat instructiu i divertit (això del rajolí d'aigua ens ha fet riure molt).

Coincidem totalment amb vosaltres amb la dificultat d'expressar el sentiment de repulsió al visitar el museu commemoratiu de la pau??? i afegiríem un motiu més, utilitzar la bomba atòmica va ser una gran demostració de poder, tan brutal que encara els hi dura..... i tot nomès per mòbils polítics.

En fi ara el que toca és disfrutar de les illes del Pacífic, com uns reietons, que si ara prenc el sol, que si em banyo o faig snorkel, que si llegeixo una estoneta, quins dilemes!!! quantes feinades!!! quina delícia i sobretot... quanta enveja!!

Petonàs ben gran....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...