Illes Cook: primer contacte

18 mar. 2009

Sr. de Livio, sentimos mucho el retraso, pero es que en el culo del mundo se hace difícil la conexión, así que MUUUUUCHÍSIMAS FELICIDADES megacrack!!! Un abrazo desde el país más lejos del mundo!!!!!!!! ;-)

kia Orana!!! Així és com es diu hola en maorí, un dels dos idiomes oficials de les illes Cook, l'altre és l'anglès. Portem aquí cinc dies, tot i que vam viure dos cops el dia 14. Un a Sydney i durant el viatge i l'altre a les illes Cook (en aquesta part del món és on es canvia l'horari de tal manera que estem a un dia menys del que estàvem a Sydney). Diguem que a Sydney us portàvem 12 hores d'avantatge i ara us portem 11 hores de desavantatge. Però bueno, si no ho enteneu, no us preocupeu, el Marc encara tampoc ho pilla... ;-)

El dilluns vam marxar cap a una illa més petita, doncs fins ara hem estat a Rarotonga, la illa principal d'aquest país tant petit. La moneda és la mateixa que a Nova Zelanda, però des de fa un temps té la categoria de país. Està a 4 hores de vol de Nova Zelanda, el país que té més aprop. Estem a la temporada de pluges i ens plou cada dia, avui concretament non-stop, així que de moment no hem tingut la oportunitat de veure la fantàstica vida marina. La illa principal té un perímetre de 34 km. aproximadament, i la millor manera de fer-la és llogant una moto. Els preus no són tant cars com pensàvem i tot i que portem una gran provisió de menjar, no gastaríem massa més si l'haguéssim comprat aquí.

El paissatge és preciós i les illes no només permeten gaudir de la vida marina, sinó que és impressionant gaudir també de les muntanyes. Tot absolutament verd i ple de vegetació.

L'altre dia vam viure una d'aquelles aventures que tant ens agraden. Portàvem tot el dia passejant per aquí i per allà amb la moto, i quan tornàvem cap a l'hotel vam veure un munt de gent dins d'una sala enorme. Vam aturar la moto i vam preguntar si podíem entrar. Molt amablament ens van convidar a seure i allí asseguts, és on vam tenir una experiència genial! Resulta que era no se quina data especial i 6 comunitats de diferents esglesies de l'illa s'havien reunit per cantar, resar i menjar. I així sense voler-ho vam assitir a tota una sèrie de balls tradicionals amb tota la litúrgia que l'esglesia catòlica/polinesia comporta: camises hawaianes amb flors, dones vestides de blanc amb barrets de palla i flors al cap, més corones de flors al cap i molt i molt menjar al acabar la cerimònia (i gratis!).

2 Comments:

Tito Livio said...

Gracias!!! No os lo tengo en cuenta porque ya me imaginaba vuestro problema.
No puedo extenderme más por ahora, estoy en el trabajo.
Besos y cuidaros

Jose i Montse said...

KIA ORANA!!!

Descobrint la Polinèsia? Si la illa principal dieu que té un perímetre de 34 km. això és la meitat del que fa Formentera, vaja que gairebé caminant podeu fer la volta a la illa descobrint aquests fantàstics boscos tropicals amb cascades d'aigua i palmeres vorejant l'aigua, això la majoria dels mortals només ho hem vist al cinema o als reportatges de la tele.... enveja pura i dura...

Feu moltes fotos ...i si pugeu a la montanyeta de Mungapu que està a Aitutaki (he llegit que la vista és impactant), les fotos, vídeo i tot el que feu serà molt ben rebut.

Tinc una a amiga que fa patchwork i diu que en aquestes illes fan uns edredons preciosos, per altra banda molt típics com a reclam turístic, és veritat, n'heu vist?

Seguiu gaudint del paissatge, de la flora i la fauna d'aquest lloc tan idílic i sobretot disfruteu i compartiu tot el que pugueu...

Una forta abraçada!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...