Illes Cook: la despedida

29 mar. 2009

Fa un parell de dies vam deixar la nostra estimada Aitutaki, on hi hem estat 11 dies molt a gust, per traslladar-nos novament a Rarotonga, illa principal i on està la capital del país.

L'allotjament on hem estat a Aitutaki es diu VAIKOA, una mena de bungalows, que dins de la franja dels econòmics, està força bé. La família que el regenta és molt maca: una dona de 70 anys "la Mama" i una parella "la May i el Junior" amb un fill de 7 anys encantador. La May resulta que va treballar durant 8 mesos a Port Aventura durant el 1998, era ballarina Polinesa, contractada a través de Nova Zelanda, junt amb un grup de cook illencs i gent de Samoa. Després de més de 10 anys, les paraules que encara recorda són: borracha, fiesta, siesta, chica mala, guapa, paella i la cançó:"Ese toro enamorado de la luna"... és curiós.

Com a allotjament una mica més car, però també força millor en qualitat, recomanaríem el Paradise Cove, la fama que té és merescuda.

Vam deixar Rarotonga plovent i la tornada seguim igual, tot i que ens han confirmat que la temporada de pluges ja ha acabat i que ara no hauria de fer aquest temps. Aquí ens allotgem a Aremango Guesthouse, un lloc de backpackers "high level" molt agradable.

Aquí a Cook hem aprofitat per descansar i carregar piles, i si no estigués a 37 hores de Barcelona, seria de visita obligada.

De seguida ens hem adaptat al ritme de l'illa, un lloc on la gent treballa 5 hores al dia durant 5 dies a la setmana, i on la prioritat màxima és viure la vida. La icona del país són les flors i això es respira durant el dia a dia. El nombre de turistes és molt reduït i les comoditats són altes. En general no ens ha semblat un país car (dormir 12€ p.p. aprox.) Amb el que ens agradaria quedar-nos de Cook és amb la felicitat i tranquilitat que viu la gent la vida. Segurament viuran molts anys...

7 Comments:

Tito Livio said...

Que nostalgia y envidia sana se respira en este post. Y seguramente todos nos preguntamos : ¿Por qué en Occidente nos complicamos tanto la única vida que podemos disfrutar y vivir?. ¿Por qué no podemos vivir igual? Yo desde luego sacrificaría muchos de nuestros avances por poder vivir de esa manera..y cantar "Ese toro enamorado de la luna"
Besos

Anónimo said...

No acabo d'entendre això que dieu "a cook hem aprofitat per descansar i carregar piles"...?????
jejejeje i això que hi heu estat 11 dies!!! jo amb una migdiadeta carrego piles i punto!!
Ai el dia que torneu!!! Llavors si que ús haureu de posar les piles!!
Estic d'acord el Tito Livio, jo tbé sacrificaria ser la millor ciutat europea, la més moderna, la que més impostos paga i la que més treballa, per poder viure d'aquesta manera que dieu que viuen allà!!!
Apa-li que vagi bé i si us plau...no ús canseu tant!!!jejjeje

Moretti

peleteros said...

eso es lo que yo os decia, lo unico es que yo soy mas radical.
En las cook juegan blancas y ganan.
Diferentes versiones del siglo XXI.
Y ahora arrear para Auckland a ver si aprovechais el internet gratis del aeropuerto.
Saludos para los nuevos compañeros del camino y besos para todos.

Anónimo said...

Holix, com anem?

Sospito que aquestes hores ja per New Zeland tot esperant "visites".

Em diuen que vareu enviar un mail però no ha arribat. Potser heu de repassar la bústia de sortida ja que n'hi ha que no han arribat o bé s'han quedat perduts en la virtualitat.
Per aquí tot bé. Amb mig hivern de cop, però bé.

Seguimos juntus

Mirenuriolcesc

Anónimo said...

Guapos!
m'he posat al dia de les vostres aventures!!!
(que feia ja massa temps!) ara us escriuré un bon mail pq no us aborriu a les nits...zzz...
només dir-vos que deu ser genial aquesta ex-ballarina...m'agraden les paraules que recorda!!!!
bonics que és fantastic llegir les vostres aventures, que fan taaanta enveja!!! dioooos!
un petonet

Duna

Alba said...

Diumenge a la tarda a la trista Barcelona, menjant una copa danone al sofà, amb mal de cap per les birres preses la nit anterior als bars de sempre... QUINA ENVEJAAAA! VOLEM ANAR A LES ILLES COOK!!!!

Alba i Anna

Petons pels dos! per cert, esteu molt guapetones! Poseu-vos cremitaaa, eh!

Antonio said...

Hi ha tantes coses que podria rectificar, corregir, aclarir a tots vosaltres sobre Rarotonga i Aitutaki... Perquè sóc de Barcelona, però estic allí des del 2003. Visc, treballo, el meu marit és de Rarotonga i el meu fill... Crec que ho conec prou bé per diferir o al menys puntualitzar moltes coses de les que es diuen en aquest blog.
Per exemple, dir que no hi ha platges de sorra o que al menys ell (el Livio, crec) no les ha vist... HOMEEE! Són 3/4 d'illa amb platges de sorra blanca impoluta fantàstiques!!! Les primeres, les de Muri. I des de Muri fins la town, més de 20 kms. No entenc com no les has pogut veure. Fins i tot quan la "marea és alta" la platja pot mesurar més de 5 metres... Per tant, si hi ha algú que vol saber saber saber de Rarotonga, que m'ho digui al Facebook: Suzanne AfrarotongaUna salutació x a tothom!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...