Illes Cook: curiositats culturals. Dedicat als Srs. de Livio

27 mar. 2009

- La gran majoria dels illencs són catòlics. Hi ha esglèsies per tot arreu. Les misses, tant en maorí com en anglès, són molt musicals.
- No s'estressen. Tot va a poc a poc. Treballen unes 6 hores al dia i dissabte per la tarda i diumenge tot, tot està tancat. Fins i tot les benzineres.
- La temporada de pluges acaba ara. Portem uns dies molt bons.
- Estan molt però que molt obesos. Els de Rarotonga molt més que els d'Aitutaki. A Aitutaki costa més d'arribar segons què i suposem que aquest és el motiu. Aquí també tenen menys tatutatges.
- A l'esglesia ens vam posar fins a d'alt de passtissos. ;-) Els hi encanten. També les hamburguesses guarres. Nyammm!
- A l'hotel hi ha cocos, bananas i altres fruites tropicals als arbres. En podem agafar tantes com volguem. Sembla que hagin tingut una invasió de palmeres i ningú paga pels cocos. La Mireia s'ha enganxat a la cocoina. jejeje
- A Rarotonga quasi no hi ha platges de sorra. Com a mínim nosaltres no les hem vist, però pot ser que sigui perquè estem en temporada de pluges.
- A Rarotonga està plè de gossos abandonats. A Aitutaki no. Però tenen gats com a mascotes.
- Per arribar a Aitutaki cal agafar una avioneta de 16 places que fa molta por. "L'aeroport" és can pixa i hi ha gallines per tot arreu. No demanen ni passaport, només cal dir el teu nom. Tampoc hi ha scaners, ni policia, ni res de res.
- Els hi agrada el rugby i el voley. Els partit de rugby Aitutaki-Rarotonga no el vam poder veure perquè els jugadors de Rarotonga no es van desplaçar degut a motius polítics. Toma ya! Són 4 gats i tenen problemes polítics.
- Per conduir, no val amb el carnet internacional. Cal demanar el permís especial de Cook. Nosaltres fem la pirula.
- El nostre hotel (Vaikoa) rep de 3 a 4 parelles espanyoles cada any. En avió des de Barcelona a Aitutaki són unes 37 hores.
- Aprofiten l'aigua de la pluja i la potabilitzen. Tenen molt dipòsits per tot arreu. Que cracks!
- Per la nit hi ha un cel tant i tant clar que aquests dies hem vist el cel més estrellat de la nosta vida. És increible. Llàstima de no saber identificar les constelacions. La Mireia creu que veu la Via Làctea. El Marc creu que va veure un ovni. jeje

3 Comments:

Tito Livio said...

moltes gracies per la dedicatoria!!!! Ja sabeu com ens agraden aquests detalls. I com m'agradaria que puguessiu fotografiar aquell cel tan pur. En fin, nosaltres ens preparem per a un cap de setmana de neteja, sense lliga pero amb calçotada. Cal aliviar les penes com sigui.
Molts petons!!!!

Anónimo said...

jajajaja!!! Quina crònica més sintetitzada i divertida!!! ja veig que seguiu disfrutant!!! molts petonts

Moretti

peleteros said...

Os debeis sentir como Burt Lancaster en Su Majestad de los mares del sur (todo un clasico)y a lo mejor podiais montar un negocio de exportacion de copra en sociedad con algun maori o hacer alguna inversion en sellos de coleccionistas que tambien se cotizan mucho.
¿Que tal por ahi la fantasmada del apagon?¿sabeis que el apagon mundial de una hora equivale a la suspension de las emisiones de gases de efecto invernadero de China durante 6 segundos?Juegan negras y ganan.
Yo opino que el cambio climatico se puede combatir poniendo cada uno individualmente su granito de arena con un consumo minimo y responsable de los recursos en el dia-dia y penalizando con el no consumo de los productos de las multinacionales y paises que originan el problema,en los paises "desarrollados" se podria vivir con un 15% de lo que gastamos lo demas es para lujo,vicio y aparentar.
Bueno pareja,pasarlo bien que sois jovenes y vivir a tope el presente ya que el futuro es muy incierto.
Besos desde Leon.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...