Tailàndia: Explorant la província de Mae Hong Son

9 feb. 2009

Diuen que Mae Hong Son està envoltat per 1864 curves, nosaltres les hem fet totes i cadascuna d'elles com uns campions, encara que no les hem contat. Aquests dies al nord els hem aprofitat per explorar la província que porta el mateix nom que la capital i tot i que els desplaçaments itinerants han estat en bus, a les ciutats on ens hem allotjat, hem llogat una moto. Hem fet nits a Pai, Mae Hong Son, Mae Sariang i Mae Sot, on som ara. De cadascuna de les ciutats on hem estat ens enduem alguna cosa positiva. Els paissatges d'aquesta província són força especials (molta vegetació i grans muntanyes amb valls i rius) i la gent és molt amable.

A Pai no varem saber descobrir els llocs realment interessants, doncs els llocs que interessen al turisme asiàtic no són exactament els que ens interessen a nosaltres... tenen un concepte una mica freak del turisme i quantes més botigues de souvenirs té el lloc en qüestió, més els hi agrada. Així doncs, va ser l'excursió més fluixa que hem fet en moto.

A Mae Hong Son ens ho vam passar molt bé; vam arribar fins a la frontera amb Myanmar, un garito en mig del bosc on hi havia un militar mort de fàstic. A 1 minut de la frontera varem poder visitar una base militar tailandesa molt rupestre amb bunquers i prismàtics "fisher price". L'excursió valia la pena pel paissatge que s'atravessava fins arribar al lloc fronterer. Al dia següent vam anar a veure les dones del coll llarg, una ètnia procedent de Myanmar, que es posa aros al voltant del coll. Diuen que la finalitat antigament era que els marits de les altres comunitats no volguessin a aquestes dones, tot i que al poble asseguren que és una qüestió estètica i tradicional. És un costum que s'estava extingint fins que va arribar el turisme i les dones van decidir tornar-se a posar els aros al voltant del coll per obtenir ingressos. Tot i que vam tenir molts dubtes sobre si anar a veure-les o no al final ho vam fer, i si haguéssim de repetir ara no ho faríem.

El millor de Mae Sariang, on la Mireia va fer 27 anys, són els paissatges que envolten la població.

De totes maneres però, la Lonely Planet diu que és una província on es pot veure gent vestida de diverses ètnies diferents i nosaltres en tota la zona només hem vist les dones del coll llarg del poblat Karen. És una província amb forces possibilitats per a fer trekkings de 2 o 3 dies, però nosaltres al final varem desestimar l'opció (trek 20€ pp i dia).

Mae Sot forma part de la província de Tak. És una ciutat quasi frontera amb Myanmar i pel camí de Mae Sariang a Mae Sot hem pogut veure diversos camps de refugiats. Des d'aquí es pot accedir a Myanmar només durant un dia i fins les 16:30 de la tarda per 10$. És curiós. Aquí i per a tota aquesta zona hem pogut veure alguns homes birmans vestits amb els seus longyi (a Myanmar els homes que vesteixen al estil tradicional ho fan amb aquesta mena de faldilla). Aquesta serà la darrera localitat on farem nit abans de tornar a Bangkok.

7 Comments:

Jordi-Iso said...

Perdoneu però el vídeo 3 ens sembla
molt bo, realment la trama és bona però els dos últims minuts ens hem quedat dormits, l'hem repetit i al minut quatre dormits altre vegada, com acaba?, estaveu fent ioga? ens ha recordat les classes! Mireia esperem que hagis tingut un molt bon dia d'aniversari, has rebut el e-mail? es que no ho tenim gaire clar! Ens ho expliques per l'skype. ok?.

Petons.

Papis

Francesc said...

Holes,

Bé. Sembla que, d'alguna manera, heu tornat a recuperar "la vostra monotia" tal com explicaveu a les beceroles d'aquest bloc. Ara bé, aquesta monotia és ben diferent (bus, moto, barco, etc..).

Us fem recuperats de les darreres emocions i us convidem a seguir-nos delectant amb les vostres informacions, aventures i coneixements adquirits.

Salut

Anna i Ruben said...

Òstia! no vau quedar marejats amb tants revolts??
i de les dones jirafa? res de res??? Nosaltres que ens pensavem que seria una passada veure-ho! i ens va saber greu no poder-hi anar.
Ara ens estem recuperant de les sucarrimades de les platges de Cambodja... Mira, ja venen els Gambes pedalant diuen!jejeje
Demà tirem direcció Vietnam, ens queden quatre dies de camí.
Fins aviat!!

Francesc said...

Hola,

Ja fa uns dies (8) deia que "d'alguna manera, heu tornat a recuperar la vostra monotonia". Caram, no esperava que la nova monotonia fos no dir brot en 8 dies.

Tenim ganes de saber de vosaltres de nou, de les vostres històries, de les vostres aventures, veure les vostres fotografies i videos. En definitiva, saber de la vostra "monotonia".

Esperarem pacientment...

Salut

Cesc

Tito Livio said...

La verdad es que echamos en falta vuestras crónicas. A ver si espabilais!!!
Un beso

Anónimo said...

molts petonts i abraçades per tots dos !!! cada setmana vaig veient per on esteu!! m'he mig adormit amb el vostre video de la posta de sol, era pel maresme,no?? jejeje
quina enveja!!aaarrggg!!
siau i continueu descobrin el món!!
moretti

Ibèria said...

ei ! jo m´hi passaria el dia llegint els vostres reportatges !!!!
Salut !
des de Vilafranca estant !
on l´aventura es travessar el carrer sense trencarte una cama amb els forats de les obres !!!!

Ibèria

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...