Tailàndia: de Bangkok a Chiang Mai

2 feb. 2009

En una ciutat de 10 milions d'habitants com és Bangkok, es respira una barreja d'ambients tan diferents que sembla que estiguis en moltes ciutats al mateix temps. Cada barri per ell mateix, podria ser una urbe. Amb tants habitants sembla impossible trobar-se a algú conegut, però aquest no ha sigut el nostre cas. Tot i que teníem previst trobar-nos amb el Gustavo, un coleguilla de Bcn que acaba d'aterrar per treballar a Tailàndia, vam topar-nos amb ell tot passejant per un dels "centenars" de centres comercials. Sí, sí... quina casualitat!! A Barcelona mai ens havíem trobat sense cita prèvia, i com qui no vol la cosa... pum, ens creuem a milers de quilòmetres de casa!


Durant els primers 2 dies a Bangkok, i tot i els dubtes que això ens generava, vam optar per allotjar-nos entre el MBK i la plaça Siam (és a dir la part moderna de la ciutat). Si algú està interessat en visitar Bangkok, no és una zona del tot econòmica tot i que la Lonely no digui lo contrari (nosaltres vam pagar 880baths en un hotel i 450baths en un altre).

Tot i el nostre fervor pel transport públic, Bangkok en ocasions t'obliga a moure't en taxi o skytrain (tren que circula per sobre la ciutat a l'aire lliure com a Gotham City -Batman-). La ciutat és tan gran i hi ha tant de trànsit que només vam poder visitar la part moderna, el Gran Palau i el Wat Phra Kaew (350pp) que ens va agradar molt, i fer algunes gestions vàries que requerien d'una gran ciutat (fer el Japan Rail Pass, visitar British Airways i fer unes ulleres noves per la Mireia)

48 hores després vam agafar un vol extra (AirAsia) per anar cap al nord del país: Chiang Mai, on Vam tenir la sort de passar tot el diumenge i poder veure el peaso mercat nocturn, local i guiri, que es celebra només aquest dia. Una ciutat que no ens va fer ni fu ni fa, i per tant, el dilluns a primera hora i 3 hores de bus després, hem arribat a Pai, població situada a la província de Mae Hong Son, la província més aprop de Myanmar. Això ja té una altra pinta, així que demà, com que no podem fer rafting (era la nostra idea al venir aquí, però el riu va molt baix) llogarem una moto per explorar la zona.

9 Comments:

El tito Livio said...

Això ja em sona força!!!. No dieu res de la pol·lució ambiental i acústica de Bangkok...impresionant!. L'Skytrain el vam provar i ens va agradar força, molt modern i comfortable, res a veure amb la linia roja del nostre metro.
Chiang Mai, la mateixa opinió, no té massa a veure però el temple que està a fora de la ciutat a la montanya és més impressionant encara que el Gran Palau de Bangkok.
Mireu d'arribar amb la moto fins a les tribus tibetanes que viuen al costat de la frontera amb Myanmar, prop de Chiang Rai. I aneu amb compte que condueixen com bèsties, malgrat que suposso que ja esteu acostumats dels altres països del sudest asiàtic..però a més per l'esquerra per culpa del seu rei el Rama IV, crec que va ser.
Una abraçada i bona aventura

Joan i Marta said...

Hola! Quina pena que no hi hagi aigua a Pai, jo vaig poder fer un rafting molt maco.. en un altre lloc sera. Apa, que us vagin de gust els Pat Thai!

Salut

Francesc said...

Holes,

Avui va de cine.

Jo, em miraria el mail.
Títol de la peli: Impacto Total i Impacto Total II

Salut

Jordi - Iso said...

Hola !

Hola i felicitats, avui per qué? 100 dies... i continueu tenint bona pinta (aixó ens diu l'skype),clar que qualsevol no la tindria eh? . Per cert el vídeo de
Impacto total és totalment impactant, novament enhorabona pels
productors.

Petooons..

Papis

Jose i Montse said...

Hola macos!!

Avui el comentari no només és per vosaltres, és per donar les gràcies a tots els vostres col·legues, especialment a la Clara i la Cristina i evidentment, al president del club de fans de la "Mireia's samarreta" per la bona estona que ens heu fet passar a tots plegats. Encara ens dura l'impacte!!

A vosaltres us demanaria més fotos, 100 dies i 1627 fotos, que no arriben ni a la vintena diària. Segur, seguríssim que en feu moltes més. Ens agradaria poder-ne compartir moltes més, o algun vídeo que també els trobem a faltar.

Disfruteu de tot i més i expliqueu-nos si és veritat que el somriure dels tailandesos és un dels més bonics i més constants que hi ha al món mundial...

Una forta abraçada i com sempre, pendents del Sr. Skype.

Jose i Montse

Anónimo said...

Hola
Fa un mes que os segueixo en els bloggs , las fotos son molt maques , i els comentaris molt extensos , llastima que trigan uns dies arrivar els nous.
Continueu endavant que encara os falta molt per descrubrir.
Petonets
Flor de neu

Anónimo said...

Pai i tota aquesta zona fronterera és molt interessant en quant als refugiats karen que hi ha... si teniu l'oportunitat de parlar amb algun d'ells (als bars, a altes hores de la matinada) us poden explicar històries que posen la pell de gallina.
Sanoock, sanoock!
Cris (IO)

Anna i Ignasi said...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anna i Ignasi said...

Hola Marc i Mireia!!!! i ja heu après a dir: Sabaidiyááááá!!! (ho escrictal com sona...jiji!, suposo que ja heu descobert que vol dir hola en Thaï, i que té una petita diferència si ho dius a un home que a una dona, però jo no vaig descobrir mai quina era la petita diferència fonètica!

A Bangkok, nosaltres vam estar a un hotelet just davant de l'Arun, es deia Arun Residence. Molt xulo!

Si aneu a Chiang Rai, nosaltres vam contactar amb un tio que es deia TOM, i ell ens va fer un trekking super xulo per la montanya i després a dinar a casa d'una gent que vivia de manera molt molt humil enmig de la selva, va estar molt interessant! També visitar la casa de la Mare Reina, que té moltíssimes flors!!! milers!!!

Quin rollo que et fotu...jajaja!

Bueno, vull veure fotos!

Petons,

Anna

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...