VIETNAM: Festival del Tet al Delta del Mekong

26 ene. 2009

El riu Mekong, un dels més caudalosos del món, té el seu origen a l'altipla tibetà i recorre 4.500 km. creuant Xina, entre Myanmar i Laos, Laos, entre la frontera de Laos i Tailàndia, Cambotja i Vietnam. A Phnom Penh, la capital de Cambotja, el riu es divideix per primera vegada en dos, però arriba a la desembocadura convertit en 9 rius diferents, tots fills del Mekong. Els nombrosos "braços" del riu fan que els vietnamites l'anomenin el riu dels 9 dracs. El seu delta és un dels més grans del món. Ja fa temps que aquest riu tant impressionant comparteix viatge amb nosaltres, però han estat els darrers 7 dies quan la convivència ha arribat al seu màxim exponent. El sud de Vietnam ens ha portat a explorar les delícies del Delta, que durant el Festival del Tet (any nou llunar) ens ha permès coneixer-lo vestit amb les seves millors gales.


vam creuar la frontera fluvial Cambotja-Vietnam, de Phnom Penh a Chau Doc, en un trajecte en "slow boat" que va durar unes 5 hores aprox. A la part cambotjana el paissatge era immens, però no massa diferent al que ja havíem vist fins aleshores, però a partir de la frontera Vietnamita, el riu que es va dividir i era molt més estret, ens va regalar unes 3 hores amb infinites possibilitats d'instantànies. La vida entorn del riu és molt fotogènica i vam anar passant per constants poblacions. Chau doc va ser la nostra primera parada, que va acabar sent tant sols una parada de pas tot i que la població era molt agradable. Al dia següent, vam agafar un bus fins a Can Tho, punt de partida d'una excursió a dos mercats flotants que valen moltíssim la pena. L'excursió en barca de reduïdes dimensions (només hi anàvem nosaltres dos i la dona que la "tripulava") va començar a les 5 del matí, quan encara era negra nit. No va ser fins una hora i mitja després, aprox. quan va començar a clarejar i les primeres llums ens deien Bon dia! Era en aquell moment quan arribàvem al mercat de Cai Rang, un mercat molt animat on les barques de motor es barregen amb les de rems i es mou una quantitat considerable de mercaderies. Va ser una sortida de sol alucinant! Una hora en barca més lluny, vam arribar al mercat flotant de Phong Dien, un mercat on hi ha un predomini absolut de les barques de rems i sembla que les transaccions comercials siguin a menor escala (sembla més un mercat d'autoconsum). Va ser, sense dubte, la millor excursió i experiència que hem tingut en el Delta del Mekong.

La següent parada va ser Vinh Long, la població més bruta on hem estat aquests dies. A la Mireia la va trepitjar una rata!! El més xulo de Vinh Long és tornar a agafar una barca per veure una gran quantitat d'illes i fer-te una idea de la magnitud del tema en qüestió (rius, canals, illes i vegetació). A l'excursió, que aquesta va tenir una durada de tres hores i mitja, aprox. vam anar al mercat flotant de Cai Be, que el vam veure amb molt poc moviment, i a una fàbrica de producció de caramels de coco (al delta hi ha diverses fàbriques que es dediquen a la producció d'aquest producte).

La darrera parada va ser My Tho, la població més aprop de Saigon (Ho Chi Min). My Tho és una ciutat gran però molt acollidora i ha estat el lloc on hem tingut més dificultats per a trobar llocs on menjar. Des de My Tho també vam agafar una barca que ens va portar per dos canals situats a l'illa de Ben Tre. Per uns minuts vam semblar traslladar-nos a la famosa pel·lícula "Apocalipsis Now", doncs la vegetació que voreja ambdós canals és molt semblant als decorats de la pel·lícula. La Lonelyplanet diu que l'excursió et permet passar per diferents pobles, però no és així, les diferents excursions que ofereixen a My Tho estan pensades per a que passis per aquests dos canals. La resta de l'excursió és superficial i de relleno.

L'excursió als canals, que per altra banda és molt xula, no dóna per a més d'una hora i com que teníem contractada una excursió de 3 hores, el nostre "remer" s'empescava tot el possible per a fer-nos passar l'estona i que passessin les 3 hores gastant la mínima benzina... un taller de caramels de coco, una granja de mel, un passeig en bicicleta, veure una peixera bruta amb peixos muribuns, dinar quan ja havíem dinat, prendre alguna cosa, veure un monestir de lo més cutre i pagar l'entrada, agafar unes altres barques més petites que les nostres pagant el lloguer de nou, anar a una tenda de souvenirs, passejar i passejar, anar a una carretera bruta per a veure l'inici d'un super pont, etc. Nosaltres ens negàvem a fer tot el que ens proposava, doncs havíem quedat prèviament que no ens interessava res de tot això i que el que volíem era passejar en barca. Al final l'home ja no sabia on portar-nos, doncs tampoc hi ha massa que veure. És curiós veure cases flotants sobre el riu, construides sobre vidons buits i on els seus propietaris les utilitzen tant de lloc per viure com de mitjà per a guanyar-se la vida. Sota de cada casa hi ha un criader de peixos dins unes xarxes metàl·liques. El negoci de la pisicultura constitueix el 15% de la producció total de peix del Vietnam.

Al llarg d'aquests dies hem vist totes les poblacions del Delta plenes de flors i on les flors formàven part d'un important ninxol de mercat. No ens en sabíem avenir. A My Tho aquest tema se'ns va mostrar en el seu màxim exponent i vam poder gaudir d'una ciutat completament inundada de flors. Tots els carrers semblaven una gran catifa. Per altra banda, quan preguntàvem el per què dels elevats preus dels allotjaments ens responien "Happy New Year". Nosaltres crèiem que es passaven de llestos, que 25 dies després encara fessin servir aquesta excusa. No vam caure que les flors i el happy New Year eren degut al festival del Tet, que anuncia l'any nou llunar. És la data més important en el calendari festiu vietnamita. La celebració té una durada de 7 dies aprox. Es veu que tot el país s'inunda de flors; és tradició posar-ne a les cases i a les entrades de les mateixes i tothom en compra. Ha estat un espectacle visual que sumat a les delícies del Delta, ha fet que gaudíssim moltíssim d'aquesta part de Vietnam.

Només ens queda dir-vos: BON ANY NOU!

9 Comments:

Jose i Montse said...

L'excel·lent crònica i les maquíssimes fotografies que heu incorporat recentment, ens han fet gaudir encara més de la vostra quotidianitat.

Encara que soni a tòpic, us asseguro que estem aprenent moltíssimes coses i tot i que ens agradaria viure-les "en vivo y en directo", estem encantats de que ens deixeu participar directament de la vostra intensa i magnífica experiència.

BON ANY DEL BOU!!

Petonàs ben gran....

Jose i Montse

Livio said...

Us esteu convertint en uns grans cronistes, us felicito. Aquesta nit (en Catalunya) espero poder fer-vos un gran gran comentari amb el més important de la nostra experiencia en Thailandia (un resum del blog amb els consells que us donaria per anar per l'antic Siam).
Si a mi m'hagués trepitjat una rata m'hagués tallat el peu. Tinc ratafobia (per això m'agraden molt les pelis de terror on surten aquests rossegadors fastigosos).
Vau veure al Marlon Brando o al Martin Seen pel Mekong???
Cuideu-vos i petons

Anónimo said...

Eps,

Ara no puc.. però ja comentaré, ja.

La crònica té bona pinta.

Aquell...

Anónimo said...

Quelle chance vous avez de pouvoir fêter l'entrée dans l'année du buffle au Vietnam!!!!
Merci pour vos descriptions, vos commentaires et vos photos, on a l'impression d'y être...
Bonne année du buffle aux "aventuriers catalans".
Petons.
Dette, André, Emmanuelle et family

Anónimo said...

con tanta agua tienen que ser muy buenos nadadores en esos paises,los que lo tienen que llevar bastante chungo deben ser los que sufran de reuma ¿no?
besos y al loro,que no os tanguen.

Wambas said...

A veure, allà van els meus consells sobre la meva experiència en Tailàndia:
Bangkok :
- No aneu al mercat flotant, us costarà una pasta i està completament enfocat al guiri, els que heu vist són molts millors.
- No vam anar a Ayuthaya, crec q val la pena anar-hi i es pot anar en tren des de Bangkok, hi ha un parell d'hores de viatge cap allà.
- A Bangkok hi ha tres temples molt interessants. El millor és el del Buda Reclinat, el Wat Pho, on també hi ha una escola de massatges on els fan a un bon preu i es força famosa. Al costat està el Grand Palace amb el temple del Buda Esmeralda (que no val res),el Wat Prakaeo, el Grand Palace és un recinte impresionant. I per últim, el Wat Ratchabophit, també força a prop dels altres dos, i que també està molt bé. Ens vam parlar molt bé d'un altre que no vam poder arribar a veure, el Wat Arun, que està a l'altre costat del riu Rhao Phraya.
Us recomanem també fer un passeig pel China town, per a veure els seus mercats (el millor de China Town) i els temples de Wat Traimit (al costat de la Porta de China) i el Wat Chakrawat (crec que era aquest).
Per anar de compres vam anar al MBK, on es pot trobar alguna ganga como la meva samarreta del Barça, sembla l'autèntica, per 12 euros, malgrat que també hi ha coses que no surten bé de preu. A una de les plantes donen massatges molt bons, ens vam fer adictes.
- Aneu amb compte amb els tuk tuk i els taxis, són molt descarats i no dubten en fer-te un tour per les botigues on tenen comissió o en el cas dels taxis apaguen el taxímetre just abans d'arribar al destí i després et volen cobrar 260 baths en lloc de 60.
Chiang Mai:
El millor que té és el mercat nocturn i sobretot el temple Wat Phrathat Doi Suthep, a 1000 metres d'alçada a la muntanya de Doi Suthep, a 15 km. de la ciutat, val molt la pena. Hi ha més temples interesants però no els he vist amb el que no sé si valen la pena o no.
Si podeu, aneu a Sukhotai.Semblant a Ayuthaya, amb un parell de budas gegants, un és molt famós, el que té una mà del tamany d'una persona i al que li posen a les ungles llàmines d'or. Sukhotai està entre Lampang i Pitsanuloke.
Si voleu més informació està al blog, ens faltava pujar Koh Samed (on no anireu) i Bangkok (que us hagués estat d'interés, però que us he resumit aquí).
Molts petons i gaudiu de l'antic regne de Siam.

ana said...

hola, em dic Ana, no em coneixeu, però soc una de les cunyades del Joan i la Marta.
Obrint el blog d'ells he anat a parar al vostre i m'he fet fan incondicional del vostre viatge.
Os feliçito, les fotos son magnífiques i el textos molt enriquidors.
Bon any del Bou i seguiu gaudint!

Francesc said...

Holes,

Uf..molt material a comentar.

En tot cas, remarcar allò que ja deiem fa uns posts: l'aigua és vida i lo riu la seva màxima expresió.

Això de les fotografies ja és no un complement dels posts: totes soles ja en valdrien un de sol!!! Son realment magnífiques. Felicitats una altra vegada.

És realment esplèndid veure aquests patracols de flors per tot. Podem imaginar-nos que els aires i l'ambient amb tantes flors deuen ser d'allò més especials.

Dit això, anem al gra.

Què passa amb els missatges, que no n'hi ha de nous?

Què passa amb el vídeo del dia? Si les mates no em fallen en portem 2 i això no és ni 1 al mes. En volem més!!!

Males llengües -segur que desinformades i encara menys documentades- fan córrer rumors que, potser, se'n prepara una de grossa.

Hem intentat recollír el màxim d'informació però cap font fiable ens ha pogut contrastar les dades. Serà un bluf. O no?

Àpali

Seguiu exprement al màxim aquest magnífic projecte que us heu donat.

Petunassus

mirenuriolcesc

Marta said...

Hola nens!!!
Soc la Marta, la parella del Joan q tb estem de ruta. Quin riure llegir lo de Vinh Long. Fa uns anys quan el Joan i jo vam ser-hi amb uns amics vam pensar, que fem aqui? Encara recordo els carrers plens de bruticia i com uns nens es divertien perseguint a una rata..jo em vaig escandalitzar de veure la situacio,jajajajajaja.
Nens us envejo perque esteu encara molt lluny de tornar...jo no vull tornar, snif....... Molts petons,
Marta

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...