LAOS: un munt de coses que explicar!

15 ene. 2009

Lo prometido es deuda, però que ningú es queixi per l'extensió del post, doncs tenim moltíssimes coses que explicar!!

La darrera informació que tenieu sobre nosaltres era que estàvem al Boulaven Plateau fent un tour de 5 dies amb la moto, al final varen ser 4. L'experiència va ser de lo milloret de Laos, molt xula, doncs ens va permetre passar per molts pobles i veure de més aprop la vida rural laosiana. Fent una mitja aproximada de 100 quilòmetres diaris, els quatre punts principals del "mototrek" van ser Tad Lo, Sekong, Paksong i Champasak. A Paksong no vam dormir, doncs vam estirar el dia per a poder arribar directament a Champasak, que ja no forma part del Boulaven Plateau però és on estan les runes de Wat Phu. Sekong i Paksong no tenen res d'especial i el més destacable és tot el camí que es recorre fins a arribar-hi. Inicialment, un dels punts iimportants del "mototrek" era Attapeu, diuen que és del més bonic, però el Marc va patir "diarreitis aguda" que no ens va permetre arribar-hi. En el districte de Paxsong, i per casualitat, vam parar en un centre productor de cafè (el cafè del Boulaven Plateau està considerat un dels millors cafès del món) i quan ens estaven explicant el procés de producció del cafè al Marc li van fer panpallugues els ulls al veure el logo d'Oxfam per a tot arreu; i és que aquesta cooperativa són beneficiaris d'un projecte de comerç just d'Oxfam Austràlia. Va ser una gran casualitat i una molt bona experiència.
La darrera nit la vam passar a Champasak, preparats per entrar a Wat Phu, unes runes Khmer de l'estil de les d'Ankor però moooolt més petites. Aquí, la conjunció entre natura i arquitectura ha aconseguit dotar aquest lloc d'una atmosfera totalment màgica. Ens van agradar molt (que ningú esperi poder dormir allà perquè no es pot, ni veure la sortida ni la posta de sol, doncs obren a les 8 i tanquen a les 16h., una llàstima). El nostre "mototrek" va finalitzar a Pakse, on havia començat i on vam tornar les motos.

Al dia següent ens plantàvem a les 4.000 illes (3 hores aprox. des de Pakse). Quan vam arribar a Don Khong, la nostra primera illa, ens vam adonar que no érem on volíem ser i donant voltes al tema: preguntant i mirant la guia mil cops, vam veure que ens havíem equivocat i ens vam percatar d'un petit detall: hi ha dues illes que tenen el nom molt semblant Don Khong i Don Khon(e), a la nostra "amiga" Lonely surt el segon nom sense e, cosa encara dificulta més la diferenciació. Nosaltres, sense ser conscients que hi havia dues illes amb el mateix nom, li vam dir al paio del bus que volíem anar a Don Khong i no ens va deixar a la Don Khone que volíem. Don Khong és l'illa més gran de totes, però tot i així, és una de les més tranquiles; no hi ha massa turisme ni coses per a fer, vam passar 24 hores. Vam decidir marxar a Don Khone en canoa, cosa que no va resultar tan fàcil com esperàvem, aquest destí se'ns resistia... La canoa va parar a Dondet, una illa petita i plena de backpackers que està al costat de Don Khone, tot i que al nostre ticket posava que el destí final era Don Khone, el remer amb tota la canoa inundada d'aigua, ens va dir que no ens hi portava, que tothom havia de baixar a Dondet on passaríem les properes dues nits. Dondet i Don Khone es comuniquen per un pont i la manera més fàcil de creuar-les és en bici o canoa, nosaltres vam optar per la bici. El ritme de les illes és extremadament lent i els seus habitants s'han ecomanat d'un relax exagerat. Tot i que l'estat relax permanent pot semblar el que tots desitgem, aquí s'ha convertit en patologia. Els habitants "perrean" tot el dia. Com exemple, només dir-vos que quan ens venien a prendre nota per dinar, els cambrers s'havien de seure a la cadira per anotar el que volíem. A Dondet vam tenir una grata sorpresa ens vam retrobar amb el Billy i la Hana, els nostres colegues "danesos".

Des de les 4.000 illes es pot sortir cap a Cambotja directament, de fet, estan a menys d'una hora de la frontera, però aquí sortir del país s'ha convertit en un gran negoci i un monopoli. És molt car, però no queda altre remei que pagar. Podies escollir diferents destins de Cambotja, nosaltres vam decidir comprar el bitllet només fins la frontera, amb l'esperança que allà les coses serien diferents... error: per sortir de la frontera només pots agafar el mateix bus que tots els guiris i pagar el mateix preu desorbitat que hi havia a Dondet (25$ fins Phnom Phen).

En un altre punt on la Lonely està equivocada és que a la frontera Cambotjana sí que es pot treure el visat (21$ incloent el dolar de corrupció habitual). Per una altra banda, el país compta amb nombrosos caixers automàtics (ATM)

A Dondet vam conèixer al Matías i la Ximena, una parella de xilens que també està fent la volta al món d'un any, ells ja porten 8 mesos; amb ells portem ja un parell de dies.

De Laos vam arribar a Phnom Phen, la capital del país, on només vam parar a dormir i a treure'ns novament el visat per Vietnam, i d'allà vam marxar ahir cap a Siem Reap (bus 4$) on som ara. En resum portem en dos dies 20 hores de bus (14+6). Els propers dies ens esperen les runes d'Angkor i en tenim les mateixes ganes que dubtes: no sabem si estar-nos-hi un, dos o tres dies i el ticket s'ha de pagar amb antelació o això creiem. L'entrada a Angkor val 20$ i fan una oferta de 3 dies per 40$. Avui, tot i estar a Siem Reap, aprofitarem per descansar!!!

Apali, després de la tabarra que us hem donat, només ens queda donar-vos les gràcies per haver arribat a llegir fins aquí. UN PETONAS PER TOTHOM!!! i lo dicho, MOLTES FELICITATS FRANCESC!!!


11 Comments:

Tito Livio said...

Res de rotllo. Ho he trobat molt interessant (més que les tasques de la feina que he interromput per a llegir el post). Com m'agradaria perrear en aquestes illes: 4000 illes per a perrear!!!!, EL PARADIS!!!.
En fin, em toca perrear a la feina.
Petons

Mica said...

lo que digo y pienso desde que salisteis ¡que pena ma dais! que vidorra y los que os queremos vagando por las mañanas sin rumbo ni concierto, en serio ,disfrutar todo lo que podais ,que eso ya se que lo haceis,y no calculeis tanto los dinerines que su mision es ser gastado besos mil.

peleteros said...

pienso que las islas de marras deben ser como Armellada pero en isla(lo digo por lo de perrear)
Armellada (para quien le pueda interesar)es un pueblecito muy tranquilo de Leon donde el tiempo pasa muy despacio y la gente vive sin prisas de ningun tipo
Bueno pareja lo dicho:cuidaros mucho y a controlar gastos que estamos en crisis

Joan & Marta said...

Nens, ja feu be de quedar-vos 3 dies a Angkor... ens va encantar... Molt important l'experiencia de llevar-se a les (creiem recordar) a les 4 del mati i veure com surt el sol darrera del temple principal.. No us perdeu Tha Prom, on van rodar Tom Raider i ojo amb els escorpins! Per cert, si aneu a Phon Phem dues coses importants: a) menjar una happy pizza (el restaurant te el mateix nom a la vora del riu) i ja veureu com riureu b)visitar el S21, un museu on abans hi havia la preso i camps de tortura del regim dels Khemers vermells... que no us confonguin i us portin on se suposa que hi havien els Killing Fields... aquest darrer lloc ara nomes es un camp de pols on, es cert, abans hi havia el camp d'extermini, pero actualment nomes hi ha una escultura feta de "calaveres".. no val la pena! Ah, i si aneu a Ho Chi Min, hi ha una cosa que no recomanaria ni al nostre pitjor enemic, pero quan ho varem fer ens va encantar tot i que vem quedar fets pols ... anar amb una xalupa desde Phon Phem (primer 2 o 3 hores de bus) baixant pel Mekonng (nosaltres ho varem fer pujant) i que et deixa a Chau Doc - entre 6 i 8 hores - Aquest poble ja es a Vietnam, part superior del Delta) ciutat fronterera i on hi ha unes de les histories mes heavies que mai he escoltat sobre la bestialisme dels Khemers. Alli pots pillar o bus o vaixell fins a Saigon... Be, aixo es bastanta tela, minim 3 dies, pero veus en directe la vida del Delta que es realment molt especial.

Apa, no us donem mes el conyas... Al final no pararem a Tailandia... el nostre pressupost es com el Increible Hombre Menguante ara que estem al mon desenvolupat (Nova Zelanda + Australia) i des del segon pais, mal ens pesi, tornarem cap a BCN a finals de febrer... C'est la vie!

Si aneu a Pukhet, no us perdeu Kho Phi Phi Don, la illa on van rodar la pel.li La Playa... collons, estem cinefils avui, ho sentim, ens ha sortit aixi... Si hi aneu, feu-ho a primera hora o a ultima de la tarda, en una barqueta petita, nomes vosaltres dos... es un plaer quan no hi ha ningu!

Ahhhhh, molt important, que a Bangkok no us enredin amb el tema de les joyes i que al mes de gener hi ha descomptes especials per turistes.. a mi (Joan) ja em van pillar una vegada, per burro, i espero i desitjo que a ningu mes el tornin a enganyar!!

Q disfruteu!

Joan & Marta

Francesc said...

Holix,

Com podeu imaginar ja he iniciat els tràmits per enviar la foto del post als premis WorldPress, com a mínim!

Brometes a banda dir-vos que m'ha fet moltíssima il·lusió rebre la vostra felicitació ja que mai m'havien felicitat, públicament, d'aquesta manera.

Ja veiem que teniu excel·lents col·legues de viatges que us aconsellen sàviament i us faciliten les coses. Fantàstic. Aprofiteu al màxim i exprimiu tot el temps (i diners) ja que, possiblement, ens uns anyets no hi tornareu i sabeu millor que ningú el que ha costat arribar-hi.

Dir-vos que, incompressiblement, el Carlos Sainz quan era a una etapa de guanyar el Dakar de les amèriques ha tingut una topada i ha quedat fora de la carrera. Desolé. Erog, aprofiteu la vostra bona estrella.

mirenuriolcesc

Anna i Ignasi said...

Hola Marc i Mireia! dir-vos que les fotos de Laos m'han semblat impressionants, m'han recordat moltíssim a totes les que vaig fer jo aquest estiu. Estan estupendes...quin viatge que us esteu fotent! Marc: t'has aprimat, no? ja t'alimentes bé?

Fins la propera!

La Viloca!

Matías said...

Grande los chilenos !!!
Que simpaticos que son!!!

slds

Matias y Ximena (de Chile..jajaja)

Francesc said...

Volem més posts!!!!!!!!

Tito Livio said...

Marc, el que hayas perdido el movil ( vaya putada) no es excusa para que ya no escribais desde hace un porrón de días.
Deciros que este finde estoy de soltero (Silvia me ha dejado por una convención del trabajo en Alemania) e intentaré finiquitar el blog de Tailandia, esperando que os pueda ser de interés antes de vuestra llegada al antiguo Siam.
Besos y cuidaros

Jose i Montse said...

Hola macos, com esteu?

Ara que ens heu acostumat a bloguejar, trobem a faltar els vostres posts...

Volem novetats i fotos de Cambotja!!

Petonàs

Montse

Jordi Corominas said...

Hola companys,

merci pel vostre comentari a la nostra web, nosaltres ja feia temps que us seguiem! ;)

Hem estat mirant el vostre blog i ens ha agradat això de la moto per Laos (on estem ara). Ens podríeu donar una mica més d'informació? On el vau agafar? Fins on? Quant us va costar? En fi, qualsevol cosa que ens pugueu explicar segur que ens anirà bé!

Merci!


PD - Trobareu els nostres mails a la nostra web per si ens ho voleu comentar per mail!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...