XINA: Shangril·la (o Zhongdian)

11 dic. 2008

Després de dues nits de viatge hem arribat a la provincia de Yunnan, concretament a Shangril·la.
Vam marxar de Kaili al vespre en tren nocturn en lliteres molt còmodes, dormint bé. Al arribar al matí següent a Kuming (la capital de Yunnan), vam deixar les motxilles a consigna (pc inclòs) i vam passejar per la ciutat tot el dia, fins l'hora d'agafar un bus nocturn cap a Shangril·la (12h.)

Al agafar el bus, ens vam trobar amb la primera situació de "Timo al giri", tot i que no va ser gens agradable doncs va ser amb intimidació i crits. Tot i així, vam sortir airosos de la situació i no vam pagar res extra. Family no patiu, que no ens vam jugar el tipo. Resulta que un suposat manager del bus ens demanava pasta extra per les motxilles. Això era molt graciós pq tot cristu anava carregat de paquets i erem a l'estació pública de la ciutat. Nosaltres ens vam tancar en banda i no vam cedir a la intimidació pública ni als crits, però uns altres guiris que també eren al bus van acabar pagant. Nosaltres només vam cedir a canviar-nos de lliteres per unes de pitjors.

Un cop a Shangril·la, on dormirem aquesta nit i la propera, hem llogat una bici-tàndem per visitar el monestir tibetà (el mini Potala). Tot i que ens agrada el tibetan style, ens ha semblat una mica trillat pel turisme. En aquesta ciutat és on hem trobat més backpackers de tot el viatge, i això que fot una rasca que pela. La passada nit van arribar a -17º C. i nosaltres portem 6 capes de roba, inclòs un anorac per barba que ens hem hagut de comprar.

Shangril-la és un lloc que ens està agradant, però ni de llarg és el millor que hem vist fins ara a Xina (això ho posem pq Shangril·la pq sembla que pel suposat aire místic que té, hagi de ser la repera).

Per demà, mirarem de publicar un post sobre curiositats varies que han reclamat alguns del fidels lectors. jeje Un abrazo pa los Señores de Livio i pels mirecescnuriol!!!! ;-)
---------------------------------------------------------------------------------------------
PD. moltiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisimes felicitats per la Neus, avui en fa 26! un petó guapa!!!!!!

5 Comments:

Francesc said...

Eis,

Gràcies pel missatge. Això ens anima a seguir comentant les vostres vicissituds xineses.

Bona la crònica i bona la descripció. De fet la zona on ara esteu és, potser, la més turística de la zona, no?

Ha resultat molt més divertit mirar les fotografies. Marc, semblaves un NBA (Negro Bastante Alto) al costat d'aquesta penya basquetbolera. Espero que no abusessis gaire.

M'han agradat especialment les fotos on us dedicàveu/dedicaven a pintar-vos la cara de vermell. Realment se us veu amb molt bon "color", especialment tu, Mireia. Ja ens explicareu de que va el tema.

Esprem que l'anada al monestir sigui interessant.

Aquí seguim fent, com deia al darrer post amb els nadals a la porta i amb el Barça-Madrit el proper dissabte. Fins i tot s'han carregat al Schuster i n'han posat un altre (el JuanDe), imagino que per allò de motivar o perquè estan cagats de por i poden quedar a 12 punts.

Provaré d'enviar-vos al mail unes fotos de la Barcelona nadalenca. Segur que no teniu ni morrinyes ni saudades, però sempre agrada, no?

Àpali, plego. QUe al final seran més llargs els comentaris que el post.

Salut i més

mirenuriolcesc

Jose i Montse said...

Hola macos!!

Que boniques i que simpàtiques aquestes últimes fotografies (les que heu incorporat a Guanxi no ho són tan)...

Retrobem en Marc "basketbolero" i descobrim la faceta Tortell Poltrona, i quin gustasso veure riure aquest nens!! I sobretot veure la vostra cara relaxada i satisfeta.

També hem recuperat els missatges samarreteros de la Mireia, tot i que no sabem a qui va adreçat aquest "ahora cuentas tú". Ens ho diràs a tots els seguidors del mundo mundial del teu club de fans?

Mentre esteu amb aquesta gèlida temperatura, entendrem que no ens arribin nous missatges, només pensar en aquest -16º no cal ni treure's l'anorac.

Ah i no té preu aquest bon color de la cara de la Mireia, clar que si t'haguessis fet el monyo com les que t'envolten, la integració hauria sigut total, je..je.. la floreta no cal.. estàs molt maca així!!

A seguir disfrutant d'aquesta autèntica Xina, abrigueu-vos molt i rebeu molt petonassos mandarins o millor catalans oi?

Jose i Montse

peleteros said...

Esto se esta convirtiendo en una autentica aventura para todos los que os seguimos ,nos teneis flipaos y siempre pendientes de que haya mas entregas,es como si lo estuvieramos viviendo insitu.
Cuidaros mucho y al loro con los pirulas.
Besos desde Leon(aqui,tambien hace mucho frio)

Wambas said...

Pues a lo mejor en León también hace tanto frío como en la China, porque en Barna ya estamos cerca del cero cerapio.
Muy buenas las fotos, aunque ojo, que hemos visto unas cuantas que están repes (entre la 60 y la 90 más o menos).
Y...por mucho que lo intenteis, por muchas fotos de niñitos chinos simpáticos y guapetones que nos mostreis...NO, NO CONSEGUIREIS SACARNOS EL INSTINTO MATERNAL!!!

Eso sí, Silvia esta noche ha hecho caso de la camiseta de la Mireia, y ahora ella también cuenta (a ver si al final sí le vais a sacar el instinto maternal, ahora que no me oye)

Besos y a cuidarse

Señores de Livio

Jordi-Iso said...

Holaaa!

Ja som aquí! volem dir al mon virtual,je! quins deu dies sense ordinador! mentres vosaltres estaveu a Ping'an nosaltres Pring'avem sense poder entrar al blog (quina ràbia). Ara se'ns ha acumulat la feïna i portem una bona estona devant la pantalla.
D'acord que podrieu explicar més coses però no acabarieu mai i creiem que les fotos ja parlen per vosaltres, amb elles estem fent un master de cultura xinesa, les trobem molt encertades, que no decaiguen!!!
Mireia, fins i tot desde la Xina has pres una mica de protagonisme en la marató de la FVF, El AHORA CUENTAS TU, ha sigut per encàrrec?

Fins aviat i molts petons. Papis

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...