XINA: curiositats

15 dic. 2008

Fa dies que volem fer un post amb curiositats del gran i diferent país xino, així que aquí deixem les nostres percepcions o el que nosaltres hem vist i entès, que ni de llarg, pretén ser un post generalista.

- Els xinos quan dormen asseguts ho fan amb el cap cap endevant. No recolzen el cap al respatller.
- Els treballadors dels bancs (al menys del China Bank) els pots votar per valorar el seu servei. Tens 3 opcions (xaxi guai, normal, o caca de la vaca). La mateixa maquina té 5 estrelles que fan la mitja de les votacions que ha rebut l'empleat. Vaya pressing!!
- Alguns treballadors de petites botigues, RENFE xinesa o restaurants, fan una cerimonia abans de entrar a treballar. Les que hem vist nosaltres més heavys han sigut les d'una peluqueria, on uns 7-8 nois i noies feien estiraments rollo tai-chi; els de RENFE, on uns 20 homes i dones, es quadraven en plan militar i el gran jefe els feia un discurs abans de sortir caminat al pas, i unes cambreres que semblava que deien tot cridant "avui servirem els nostres clients millor que mai!!! Visca el nostre restaurant!!!". Molt freak.
- Algunes dones porten uns manguitos als braços, que van del canell al colze, i pretenen protegir-se per no embrutar-se. A la Mireia li agrada. Al Marc no.
- A vegades quan regatejes et donen menys servei del que et donariem quan pagues el preu complet. Tot i així, sempre que podem regategem. ;-) Això fa que ens deixin tirats a mig trajecte en barca o que a la Mireia la dibuixin trista i orrenda en una caricatura callejera.
- Sembla que la fruita nacional és la mandarina. N'hi ha per tot arreu, i són barates.
- A les grans ciutats hi ha la re-hòstia de bicis elèctriques i motos elèctriques. A Kunming no hi ha casi motos de motor i la ciutat quasi no fa soroll. I mira que és una citat gran, però és un gust. A veure quan apreneu els motociclistes de BCN home...
- Els busos urbans costen 10 cèntims d'euro i van de conya. Alcalde Hereu, a veure si aprens!
- Als xinesos els agrada molt jugar. Els jocs tradicionals com el Majong (es diu així?) i les cartes, els flipen. També juguen molt per internet, i si s'aposta money el tema encara és més divertit.
- Els wàters públics són "demasié". Són com mini-despatxos, amb parets d'un metre i sense porta, amb només un canal al terra que fa baixada, sense trona, on es pot veure tota la feina dels altres despatxos. Sense gaires ganes també es pot veure la cara, el cul i la... dels xinos i xineses cagant. Tota una experiència de la que no hem fet, ni farem, fotos. Ara bé, si voleu un video.. jejeje
- Com que són gent intel·ligent, el bàsket és l'esport nacional. A les escoles només hi ha cistelles i quasi no hem vist porteries de futbol en un mes. Si fóssin més alts i estiguéssin catxes no sabem que passaria amb la NBA...
- Als pobles, no hi ha semàfors. Els que hi ha a les grans ciutats, van amb un cronòmetre de 30 segons on es pot veure quan et queda per frenar o avançar. Mola.
- Molts xinesos pensen que sabem llegir els seus caràcters. Quan no entenem el que ens diuen, alguns ens ho escriuen. Evidentment després de llegir-ho fem cara de que ja ens ha quedat tot molt més clar, i deixem anar un "aaaahhh... Thank you!".
- La majoria són molt molt bona gent. Ens ajuden per tot i amb una mica de paciència és encantador compartir temps amb ells. Sicerament això ens ha sorprès moltissim, doncs són un poble molt acollidor. També són respectuosos i tenen sentit de l'humor.
- Ens sembla que no paren de menjar en tot el dia. Ens han confirmat que alguns fan 4 àpats.
- Les xuxes que piquen entre hores són del tot sanes: mandarines, peus de pollastres, bécs d'ànec, pinxitos de salsitxa i verdures varies.
- Si voleu treballar de militars a Xina, heu de saber que no paguen salari. Et donen "educació", llit, roba i menjar.
- Hem vist pósters pels carrers de jugadors de futbol com el Villa, el Ronaldinho o de basket com l'Scola. Si sabéssin que estan "penjats" en alguns dels pobles més perduts de la Xina, segur que fliparien. O potser no... vés a saber.

5 Comments:

Jose i Montse said...

Ei!!
Quin greu el Sr.Skype avui no s'ha portat gens bé. Qui hi farem, ja tindrem millors ocasions.

Ens feu una descripió genial de la vostra percepció del pais. Nosaltres hem fet grans descobriments gràcies a les magnífiques cròniques que ens feu arribar.

Ara.. que voleu que mengin unes persones que parlen mandarí?, doncs... això la fruita nacional.

I els manguitos... es nota que sou joves, aquí no fa tants anys també en portaven molta gent i fins i tot ara als mercats encara hi ha botigueres que eviten embrutar-se les mànigues amb aquest pràctic invent.

És evident que esteu amb els ulls ben oberts i atents a la realitat quotidiana del pais, això és bó i esperem que ho seguiu fent i ens continueu explicant les vostres interessants vivències. Sigui com sigui i com ja us hem dit en altres ocasions, vàreu marxar amb la motxila plena de coses més o menys útils, però la tornareu ben carregada d'experiències personals úniques i irrepetibles (quina enveja)

Una forta abraçada!!

Jose i Montse

Los Livio said...

Mooooltes gràcies per fer aquest post. M'ha agradat moltíssim i pràcticament en cada pàrraf he exclamat un "no fotis" o un "jajajaja".
Bé, us deixo que estan fent el Crackovia.
Cuideu-vos i culturitzeu-nos

Anónimo said...

Hola Viatgers!!! Moltes gràcies atraçades per la felicitació i molt especialment a la Mireia!!!!! No puc creure que la Mireia estigui aguantant aquestes temperatures!!!La veritat quan expliqueu el fred que heu passat hem feu una miqueta menys d’enveja.
Esteu al segon país i la cosa no para d’anar de bé a encara més bé. Mireia, no siguis pessimista, que la xina sigui genial no vol dir que la següent parada hagi de ser ni millor ni pitjor, simplement diferent ;-). La secció de curiositats està molt bé però espero amb impaciència un altre dels vostres vídeos!!!!
Per cert la Leyre i el Jordi encara no us han escrit al mega blog però si que us segueixen!!!!
Per cert, gràcies per ensenyar-me pq al xinos els hi diem “xino mandarino”

Petonets i abraçades
Neus

Nuria said...

Buenas parella!!

Quina il·lusio parlar amb vosaltres l'altre dia i veure'us!!jajaja

i no es que sigui com l'avi que vaig epr feina, es que anava de cul amb un treball de la UOC i havia d'anar per feina!!!

M'ha molat molt el post aquest de les curiositats!! hi ha coses realment sorprenents, com això que fan abans d'entrar a currar.... jajaja

i ale, aqui teniu el comentari, que sinó em dieu rancia!!!

petonets!!!!

Bernadette said...

Ei parella, com esteu?
Nosaltres a punt de sopar amb la Bernadette i l'André fent l'acomiadament de la seva estada a Barcelona.
Us enviem una forta abraçada i com ells diuent un fort bisou.

Bernadette, André, Jose i Montse

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...