XINA: Yangshuo, Longshen i Zhaoxing

29 nov. 2008

Yangshuo (4+ dies):
Després de l'excursió de tot el dia en bicicleta (30km aprox), el dia següent vam decidir fer diumenge. L'excursió ens va portar entre mig de camps d'arròs i muntanyes kàrstiques fins al pont del drac. El pont en si, no era gran cosa; però la passejada va valdre molt la pena.

El diumenge va consistir en passejar per la ciutat i els seus voltants tranquilament, prendre el sol, fer una altra vegada una passejada en barca pel riu Li (era una oferta que no podíem desaprofitar), fer un vermut, anar a rentar roba, visitar el mercat i activitats igual d'estressants...jeje

Al mercat de Yangshuo vam poder veure una paradeta de lo més sorprenent i desagradable. Era un mix entre gossera i carnisseria. Tenien els gossos i els gats vius en unes gàbies, tots apilotonats, i els anaven treient un en un, per matar-los, treure'ls la pell i posar-los a bullir a l'olla. Després els deixaven penjats com un pollastre pq els clients els poguessin comprar. Cliqueu aquí per veure les fotos.

Longshen (2 dies):
Després de 4 nits a Yangshuo, on ens hi trobàvem molt a gust, vàrem agafar un bus que ens va portar a Longshen i d'allà un altre que ens va deixar a Ping'an, al bell mig de les terrasses d'arròs conegudes amb el nom de "La columna del Drac". Va valer molt la pena arribar fins aquí, tot i que cobren 5o RMB per l'entrada i és un lloc turístic. Vam passar dues nits en un hotel familiar genial, els dos sols (45 RMB hab./dia). Vam fer una excursió d'un dia sencer a un poblet del costat. Durant el camí, vam conèixer una caçadora de salta-martí de la ètnia Miao, que ens va seguir durant una bona estona. Com que al poble de destí no hi havia cap lloc per menjar, ella ens va oferir que anéssim a casa seva per un mòdic preu. Tot i que no ens va oferir salta-martí, va ser un dinar subrealista i molt autèntic.

El dia següent, 1 dia de tres autobusos amb destí final no assolit. Ens trobàvem a la província de Guizhou. Vam parar en un poblet quan ja era fosc, que no sabem ni com es deia, perquè havíem de tornar a canviar de bus, però no hi havia cap bus que sortís aquell mateix dia i vam haver de fer nit allà. Va ser la 1era vegada a Xina que vam tenir la sensació de ser "el flautista d'Hamelín".

Zhaoxing (2 dies):
Avui hem arribat a Zhaoxing, on som ara. És un poble d'ètnia dong que tot i que creiem que és turístic, ara hi estem sols. És molt tradicional, amb diversos ponts de la pluja i el vent. La gent és molt amable i el Marc, fins i tot, ha jugat un partidillo de bàsket contra els nebots del Yao Ming. jeje. Cal destacar que aquest país, on la mitjana d'alçada és 1,50m. tirant llarg, l'esport nacional és el bàsket. Hi ha pistes per tot arreu i cada matí fan un partit de la NBA per la Tv.

En general portem una setmana de molt fred: amb barret, tèrmiques i sac de dormir + mantes cada dia; però es pot soportar.

Ara estem molt relaxats en un bar fent una birra, menjant pipes, i escoltant de fons música xina romàntica (la que els hi agrada més amb diferència). Ah!, i amb una brasa escalfant-nos els peus! jeje

Teníem previst marxar a Basha demà al matí, però això ens agrada molt i no sabem si ens hi quedarem un dia més.

Hotel de Zhaoxing, 50 RMB hab./dia ***
Hotel de Yangshuo, 30 RMB hab./dia **

---------------------------------------------------------------------------------------
Post gastronòmic
Després d'una setmana en aquest país, ens plantegem si la societat xinesa és una de les més carnívores del món. Aquí s'ho mengen tot: pollastre, ànec, porc, vaca, conill, peix, serp, tortuga, gat, gos, rata, salta-martí, llengües vàries, caps, peus de tot el que camina, bécs... De fet, ens preocupa que si ens despistem no ens fotin caixalada... jeje Però sobretot el que més mengen al sud de Xina són fideus. Mengen fideus a tot hora.

La tradició del menjar és interessant: a Xina el menjar representa vida, salut i bona sort. Els xinos viuen per menjar. Acostumen a reunir-se per fer els àpats, en una taula rodona amb gran quantitat de plats. Sempre que ens hem trobat amb un grup de gent menjant, ens han convidat a afegir-nos al tiberi. Són molt bon amfitrions. Per cert, de rollitos de plimavela i d'arròs tres delícies, "nasti de plasti"!! I Albert, els bollitos de carn ni provar-los, doncs ves a saber quin recoi de carn hi foten a dins: aquí no val ni la mímica ni assenyalar amb el dit el plat del company!!

3 Comments:

Francesc said...

Holes,

Molt interessant la crònica i ben documentada. Al final haurem de parlar amb els del National Geogrpahic a aquest pas!

Ara, esperem les fotos, clar. Venen ganes de veure-les seguint el relat dels camps d'arròs, dels ponts i de tot el que expliqueu. Potser de la darrera part dels gats i gossos no cal.. Sospitem que deveu estar abraçant cada dia més les tesi vegetarianes, oi?

Per aquí, doncs com sempre. Final de trimestre, feina a corre-cuita, examens, notes i aquestes coses.
Ja tenim les llums de nadal als carrers i la fira de Santa Llúcia oberta. Al cap i a la fi queden just 3 setmanes per nadal. Enguany potser tot estarà una mica més aplacat per això de la crisi però vaja, res que estigui fora del que és habitual.

L'altre dia, en el marc incomparable del vídeo que heu rebut, començaven a dinar a les 4 i picu de la tarda i els restaurant (que dels més barats no és)era ple a vessar.

Bé. Prometem millorar la nostra competència audiovisual i anar-vos passant petits trossets del dia a dia perquè ens trobeu ben a prop. Com podeu comprovar, seguim molt d'aprop les vostres peripècies i estem al cas del que us passa.

Petons i abraçades a discreció.

Mirenuriolcesc

PD: Mireia, esperem sorperdre'ns amb els propers missatges.

Wambas said...

A veure,

q vol dir muntanyes kàrstiques?

perquè us en aneu tan lluny i a la fi arribeu al pont del drac?, vamos!, al costat de ca la iaia.

Què voleu dir amb allò de que vau tenir sensació "flautista de Hamelin"?, Què potser us seguien les rates del poble??

Ah!, i el més important!!!, no sé quants anys fa que intento convèncer al Marc per a que agafi una bicicleta i ha hagut d'esperar a estar a la Xina. MANDA GÜEBOS!!!

En fin, petons i cuideu-vos molt.

Tito Livio

Jose i Montse said...

Que guapos i que morenassosssss esteu!!!

Les fotos, boniques com sempre, però aquesta vegada alguna molt impactant. No haureu tastat cap botifarra oi? je..je..

Realment aquesta gent saben com treure el màxim profit a la terra. Veure aquest bé de Déu d'arrós a les terrasses recorda molt a les del Perú que també aprofiten al màxim per els sesus cultius. Curiós... tan lluny i tan aprop...

Llàstima que la comunicació verbal amb els xinesos sigui difícil, seria molt interessant poder fer unes bones xerradetes per saber qué en pensen del seus pais, com viuen i de tot el que voldrien.

Qué guapo deu ser passejar per entremig dels camps d'arròs... des de casa ja ens hi trobem!!! I és que el luxe de perdre's per la Xina rural en ple mes de desembre, no el té tothom.

O sigui que cal aprofitar-ho i disfrutar tot el que es pugui, que em sembla que ja ho feu...

Nosaltres acabem d'encetar un llarg cap de setmana de 3 dies que també procurarem aprofitar.

Un petó molt gran i una forta abraçada.

Jose i Montse

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...